Antonia Vila i Ferri naixqué en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la llengua valenciana, que li donava lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del Pare Lluís Fullana.

Usuària de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, faules, relats, artículs periodístics.

Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat del que arribà a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. És trasllada a Elig per motius laborals, a on entra en contacte en unes atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, Tonico Sansano, Vicent Pastor Chilar i Josep Marín Morell.

Fruit d’estos contactes és la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità “Regne de Valéncia” i el Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig, en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.

Co-creadora dels guardons “Palmes Dorades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Fon la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat organisats per esta entitat en Elig i dirigits per Josep Boronat Gisbert.

Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en valencià, donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l'institut de La Torreta en Elig.

Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig en maig de 1985. Seguix donant classes de valencià en sa casa.

Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Mors i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.

Escriu també en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.

Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingué una serie de programes els dissabte sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elche EAJ 45 AM".

S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “Elig”.

Guanyadora de certamens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Historia de Elche”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts.

Co-fundadora d'Unió Valenciana en el sur del nostre territori. Membre de facto i d’honor de diverses entitats culturals valencianes, entre elles, presidenta d'honor del Rogle Cultural "Pare Fullana" d'Alacant o del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, d'Elig.

Ha publicat els seus treballs guardonats a banda del llibre “Faules Curtes” en 2001. És membre de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Actualment Antonia Vila viu en Alacant dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a Valéncia. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua pàtria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’Antonia Vila Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.