|
El major poeta valencià de l'Edat Mija, pertany
ad una família de la chicoteta noblea. En la seua família destacaren
uns atres poetes com Pere, son pare, Jaume, son tio i Arnau, son
cosí.
Senyor de Beniarjó, Pardines i Verniça, i
falconer major d'Alfons V el Magnànim. En 1419 havia segut ya armat
cavaller. A l'any següent participa, a les órdens del rei Alfons, en
les expedicions de Córcega i Cerdenya i en 1424 en la empresa
dirigida per Frederic de Lluna en Sicília i en el Nort d'Àfrica
contra els pirates. Des de llavors viu retirat en Gandia i en
Valéncia a la mateixa vegada encara que, no deixa de prendre
servicis al rei Magnànim rebent d'este continus honors i privilegis.
Per una atra banda, com era duc de Gandia, lo rei de Navarra, al
heretar este ducat el príncip Carles de Viana, trava amistat
personal i relació lliterària en este poeta.
En 1437 és casa en Isabel Martorell, germana de
Joanot Martorell, el famós autor de Tirant lo Blanch. Isabel mor en
1439 i d'ella hereta noves possessions. Contrau segons núpcies en
Joana Escorna, de qui enviuda en 1443 i de qui també hereta. Cap de
les dos dònes li donen descendència, pero està atestat l'existència
de quatre fills bastarts i diverses concubines.
Mos ha deixat 128 poesies. Ausias March te
l'honor de ser el primer poeta cult que trenca en la tradició de la
lliteratura provençal, sent el valencià la seua llengua lliterària.
La seua poesia oferix sistemàticament un anàlisis de lo moral, que
és traduïx en una tràgica i angoixosa lluita entre lo bo i lo roïn.
Lo mateix declara, en plena consciència, que abandona la tradició
dels trobadors per alluntar-se de la veritat.
Ausias March és un poeta de difícil llectura i
interpretació. Els seus temens preferits son: lo bo i lo roïn, el
pecat i la virtut, el dolor i la mort. És troba influït per
Aristóteles, Dante i Petrarca.
En 1539 apareixen impreses per primera volta en
Valéncia 46 composicions seues en traducció castellà de Baltasar de
Romaní.
En 1555 apareix una atra en Valladolit (En 124
poesies), al cuidat de Joan de Resa, capellà de Felip II.
En 1560 veu la llum en Valéncia la traducció de
la primera part de les obres d'Ausias March, degut a Jordi de
Montemayor, que fon reimprés en Saragossa en 1562 i en Madrit en
1579. El famós Brocense traduí, entre unes atres, peces del gran
poeta valencià.
La seua obra màxima son els "Cants d'Amor".
|