Ma Vida

Pere Barrantes

Escritor, periodiste...

 

Pedro Barrantes

 



Data de Naiximent Valéncia, 1850
Data de la mort Madrit, 1912
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   
La seua joventut fon bohèmia i descreguda, sent companyó de correries d'Emili Carreres.

Durant la seua joventut colaborà en la revista anticlerical, dirigida per Ramon Chíes, “Las Dominicales del Libre Pensamiento".

Amic de l'escritor Eduart Zamacois, qui en el seu llibre de memòries, "Años de miseria y de risa", escrigué un bon número d'anécdotes del poeta i periodiste.

Sofrí múltiples processos i empresonaments a causa dels seus violents pero ingeniosos artículs contra la religió, la monarquia i les institucions socials de govern i justícia. Encara que la realitat era que no sempre els escrivia ell, ya que per un duro diari, eixercia de “home de palla” del diari, El País, aixina firmava artículs que per la seua temàtica i / o contingut, ningú volia assumir. També es fea responsable dels artículs perillosos i denunciats.

Fon torturat durant un dels seus empresonaments i donat per mort, aixina que lo depositaren en un carro en uns atres cadàvers. Despertà en la fosa comú abans de ser enterrat, conseguint salvar-se miraculosament.

En 1895 abjurà de les seues idees i es reconcilià en l'Iglésia Catòlica, passant a colaborar en 1897 en “El Movimiento Católico” i “Ilistración Católica” A esta etapa correspon el seu llibre poètic, “Tierra y cielo”.

Publicà versos, contes i artículs en “Vida Galante” (1899 a 1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en “pluma y Lápiz”, “Barcelona Cómica”, “Madrid Cómica”, “La Ilustración Española” i “Hispanoamericana”, etc.

Com poeta fon un moderniste un tant prosaic. En el seu llibre més célebre, “Delirium tremens” (1906), escrit en la fi d'escandalisar, escrigué uns versos a un assessí al que li dien Muñoz, i que estava empresonat en la presó de Sevilla i diuen aixina;

"Soy el terrible Muñoz
el asesino feroz
que nunca se encuentra inerme
y soy capaz de comerme
cadáveres con arroz".

Recità estos versos davant Pío Baroja, i este li digue: “aço no té res de particular i manco per a un valencià”. I quan Barrantes preguntà ¿per qué? Baroja li contestà: “perque els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella”.

Obra

Lírica

El drama del calvario: poema (Madrit, 1887; Imprenta Nuñez)
Con Severiano Nicoláu, Dios: canto (Valéncia, 1888; Imprenta Casa de Beneficència)
Delirium tremens: (poesies) (Madrit, 1890; Imprenta Celestí Apaolaza)
Anatemas (Valéncia, 1892).
Tierra y cielo (Madrit, 1896; Imprenta El Adalid)

Varis

Weyler... (Madrt, 1899; Imprenta Antoni Marzo)
El Padre Sanz (Madrit, 1899; Imprenta Antoni Marzo)
Polavieja (Madrit, 1899; Imprenta Antoni Marzo)

Poemes

Alma
La marcha de los vencidos
A la niña ciega Ángeles Sánchez Plaza
En el sueño


 
 
 
 

 
  Amunt