|
La seua joventut fon bohèmia i descreguda, sent companyó de
correries d'Emili Carreres.
Durant la seua joventut colaborà en la revista anticlerical,
dirigida per Ramon Chíes, “Las Dominicales del Libre
Pensamiento".
Amic de l'escritor Eduart Zamacois, qui en el seu llibre de
memòries, "Años de miseria y de risa", escrigué un bon número
d'anécdotes del poeta i periodiste.
Sofrí múltiples processos i empresonaments a causa dels seus
violents pero ingeniosos artículs contra la religió, la
monarquia i les institucions socials de govern i justícia.
Encara que la realitat era que no sempre els escrivia ell, ya
que per un duro diari, eixercia de “home de palla” del diari, El
País, aixina firmava artículs que per la seua temàtica i / o
contingut, ningú volia assumir. També es fea responsable dels
artículs perillosos i denunciats.
Fon torturat durant un dels seus empresonaments i donat per mort,
aixina que lo depositaren en un carro en uns atres cadàvers.
Despertà en la fosa comú abans de ser enterrat, conseguint
salvar-se miraculosament.
En 1895 abjurà de les seues idees i es reconcilià en l'Iglésia
Catòlica, passant a colaborar en 1897 en “El Movimiento
Católico” i “Ilistración Católica” A esta etapa correspon el seu
llibre poètic, “Tierra y cielo”.
Publicà versos, contes i artículs en “Vida Galante” (1899 a
1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en “pluma y Lápiz”,
“Barcelona Cómica”, “Madrid Cómica”, “La Ilustración Española” i
“Hispanoamericana”, etc.
Com poeta fon un moderniste un tant prosaic. En el seu llibre
més célebre, “Delirium tremens” (1906), escrit en la fi
d'escandalisar, escrigué uns versos a un assessí al que li dien
Muñoz, i que estava empresonat en la presó de Sevilla i diuen
aixina;
"Soy el terrible Muñoz
el asesino feroz
que nunca se encuentra inerme
y soy capaz de comerme
cadáveres con arroz".
Recità estos versos davant Pío Baroja, i este li digue: “aço no
té res de particular i manco per a un valencià”. I quan
Barrantes preguntà ¿per qué? Baroja li contestà: “perque els
cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella”.
Obra
Lírica
El drama del calvario: poema (Madrit, 1887; Imprenta Nuñez)
Con Severiano Nicoláu, Dios: canto (Valéncia, 1888; Imprenta
Casa de Beneficència)
Delirium tremens: (poesies) (Madrit, 1890; Imprenta Celestí
Apaolaza)
Anatemas (Valéncia, 1892).
Tierra y cielo (Madrit, 1896; Imprenta El Adalid)
Varis
Weyler... (Madrt, 1899; Imprenta Antoni Marzo)
El Padre Sanz (Madrit, 1899; Imprenta Antoni Marzo)
Polavieja (Madrit, 1899; Imprenta Antoni Marzo)
Poemes
Alma
La marcha de los vencidos
A la niña ciega Ángeles Sánchez Plaza
En el sueño |