Ma Vida

Joan Batiste
Basset i Ramos


Militar...

 

Joan Batiste Basset i Ramos

 



Data de Naiximent Alboraya, (Valéncia), 1654
Data de la mort Segòvia, 1725
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   
Joan Batiste Basset i Ramos "El General Maulet"

Naixcut en el sí d'una família d'artesans, fon batejat en la Parròquia de Sant Andreu de Valéncia, sent son pare, Joan Basset, fuster i escultor, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis.

Posseïa un caràcter sec i fort, el qual li feu tindre una bona predisposició per al liderage, erigint-se en Comandant dels Maulets, lluitador per les llibertats i defenedor del poble valencià, encapçalant la revolta contra els "botiflers", el govern absolutiste i centralisador de Felip V i els seus partidaris.

Mostrà facilitat per a deprendre idiomes, parlant francés i alemà.

Servix en les Guerres d'Hongria i en les de Milà, i en 1699 solicita el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de Sant Jaume de l'Espasa.

És comandant de l'eixèrcit austríac de l'Archiduc Carles, el qual junt a les seues tropes apleguen a la Ciutat de Valéncia en 1705, proclamant rei a Carles d'Àustria.

Una de les primeres coses que feu al pendre el manament, fon nomenar a sa mare, Marquesa de Cullera, en la seua vila i les seues peixqueres.

En febrer de 1706 organisa la defensa de Xàtiva i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en 1707, Claude François Bidal, marqués d'Asfeld, mana incendiar i cremar Xàtiva.

Als llauradors (maulets) els promet, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida pel l'Archiduc Carles, i oblidant-se del bon servici del seu comandant Basset, ho deixa de la seua mà aixina com també als seus colaboradors més directes, acabant tots en la presó, podríem dir que de mans dels mateixos llauradors que se sentiren enganyats.

El General Basset patia d'atacs d'apoplexia, sent en febrer de 1706 quan tingué el primer atac, patint el 8 de juliol un atre atac quan estava empresonat en Dénia, i el croniste borbònic Planes, afirma que en l'any 1707 estava molt greu.

En condicions extremes, com diria el Marqués de Santa Cruz de Marcenado, la seua actitut és d'una gran serenitat i valor excepcional.

Darrere de la derrota d'Almansa el 25 d'abril de 1707 li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes, pero no fon possible i a soles pogué reunir-los per a la defensa de la ciutat de Barcelona, a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'11 de setembre de 1714.

Dèu dies després de la capitulació de Barcelona, uns vint caps militars austracistes, entre ells Joan Batiste Basset, són detinguts per les tropes castellanes-franceses a pesar de la promesa del duc Berwick conquistador de Barcelona, de que no hi hauria repressió contra els resistents en el siti de la ciutat.

Empresonat pels borbons, és traslladat a Alacant i des d'allí a diverses presons d'Ondàrribia i Segòvia. En 1715 es trobava en la presó de Fuenterrabia.

Pel tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria s'acorda la lliberació de tots els presoners d'abós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de Segòvia, mentres que als seus companyons sí que s'ho permeteren.

El poble valencià li ha enaltix moltíssim, aplegant en la processó celebrada en Ciutat de Valéncia del 23 de maig de 1706, a penjar en un balcó un retrat de Joan Batiste Basset i Ramos en la llegenda, "In honorifentia populi nostro". És dir, el poble valencià li concedí el mateix títul en que s'honorava la Verge dels Desamparats.


 
 
 
 

 
  Amunt