Ahmet Ibn al-Mansur, musulmà de naiximent i fill d'Almansor
Senyor de Carlet, naixqué en l'Alqueria de Pintafarrés (Pintafarrés).
Fon educat en la Cort del Califa de Valéncia, i des de sempre
destacà per la seua prudència i diligència.
Sent un home jove, allà per l'any 1156, fon enviat a terres
aragoneses com embaixador davant de la Corona d'Aragó. Uns
historiadors diuen que de tornada a Carlet, i uns atres que
mentres anava a Aragó, pero tots coincidixen en que arribà a
Poblet, a on fon ben acollit, i és convertí al cristianisme,
ingressant en la comunitat cristiana batejant-se en el nom de
Bernat. El dia que li batejaren en el Monasteri de Poblet, els
monges entonaren l'himne Te Deum.
En la seua estància en el monasteri, destacà des del primer
moment per la seua caritat i pietat.
Ocupà el càrrec d'Almoiner, pero fon denunciat a l'Abat Esteve
per la seua dadivositat en els pobres. En eixe moment, els bens
del monasteri es multiplicaren miraculosament.
El 1178, anà de nou a terres aragoneses per a convertir la seua
tia.
Uns anys més tart, en el permís de l'abat Huc, torna a Valéncia
per a predicar l'Evangeli a la seua família, intentant
convertir-la a la fe cristiana. Son germà que a la mort de son
pare lo havia succeït, era el Senyor de Carlet, i no conseguix
convertir-lo, és més, després de ser escoltat, Bernart és acusat
pel seu germà de traïció a la família i a la religió musulmana.
Pel contrari, si conseguí la conversió al cristianisme de les
seues dos germanes, Zaida i Zoraida, batejant-les en els noms de
Maria i Gràcia respectivament, i ingressant estes en el
monasteri.
El germà que seguia sent musulmà, i ademés estava molt enfadat
en Bernat, perseguí als seus tres germans i el dia 21 d'agost de
1181, (dia oficial propost per l'iglésia), Bernat fon detingut
per ser 'enemic del poble', i martirisat clavant-li un clau dels
que s'utilisaven per a amarrar les barques en el riu Xúquer i
després matat prop d’Alzira. El germà de Bernat pensà que les
dos germanetes, mort Bernat, rebujarien la fe cristiana, pero no
fon aixina i les manà degollar en el mateix lloc que a Bernat.
Els mossàraps valencians, enterraren els seus cossos, i en
conquistar Alzira Jaume I en 1242, manà edificar una ermita en
recort de
les seues memòries a on havien estat enterrats i havien patit el
martiri.
Pere Ferrán en 1262, donà 20 sous reals per a construir
l'iglésia de Sant Bernat d'Alzira. En el sigle XV, una retaule gòtic en la Catedral de Valéncia, representà el martiri dels
tres germans.
La congregació cistercenca de Poblet, tenia gran interés en
posseir les seues relíquies del sant, i en agost de 1603 envià
una representació a la ciutat d'Alzira en la finalitat de
conseguir-les. Els alzirenys, gràcies a la mediació del Rei
Felip III, accediren i les relíquies del sant arribaren a
l'Abadia de Poblet el 2 de setembre de 1603 sent abat Simó
Trilla.
De totes maneres, esta cessió de les relíquies a Poblet tingué
un gran llitigi, puix Carlet fon el breçol dels màrtirs, pero
Poblet fon a on Bernat es convertí al cristianisme, per això les
dos poblacions reclamaven els cossos dels màrtirs. A la fi es
feu entrega de les relíquies a Carlet, Poblet i al Colege del
Corpus Cristi de Valéncia, per demanda expressa del llavors
arquebisbe Sant Joan Rivera, qui autentificà la veracitat dels
cossos.
Carlet i Alzira, fins a la segona trobada de les relíquies que
fon el 23 de juliol de 1599, celebraven la seua festivitat anual
el 20 d'agost. En 1871 la celebració fon estesa a tot l'orde
cistercenc i se celebrà el 1 de juny. En canvi, el Monasteri de
Santa Maria de Poblet, per privilegi de la Santa Sèu, es celebra
la solemnitat llitúrgica en honor al seu monge i ses germanetes,
el 2 de setembre.
Actualment i des del 19 de març de 1643, Sant Bernat d'Alzira i
les seues dos Germanetes, Maria i Gràcia, son els Sants Patrons
de la ciutat d'Alzira, i a on estava el Convent de Sant Bernart
Màrtir, hui es troba la Piqueta de Sant Bernat, lloc a on es creu
que li martirisaren i mataren. |