Fon director de semanaris en
valencià des dels anys 40, (La dolçaina, El Tabalet, El Sueco).
També arribà a escriure en castellà. Se li coneixia com "el sort"
degut ad eixe defecte físic.
Fon u dels pioners en el moviment denominat
d'espardenya. En el temps del Renaiximent Valencià, més o manco
pel sigle XIX, convixqueren dos corrents lliteràries molt
definides i distintes, els poetes de "guant" i els de "espardenya".
La corrent denominada de "guant" representa a
la burguesia, era conservadora i solien utilisar paraules mortes
i térmens arcaics i en desús, aixina com expressions i girs
clàssics i no utilisats pel poble, feya més de quatrecents anys.
El seu màxim exponent fon Teodor Llorente. Les inquietuts dels
representants d'esta corrent no coincidia en les del poble.
La corrent denominada de "espardenya",
corrent també coneguda com "populiste" era tot lo contrari,
entre els que destaquen en llum pròpia Eduart Escalante, Pasqual
Pérez i Constantí Llombart ademés de Josep Bernat i Baldovi.
Escriuen en el valencià popular parlat en lo carrer, incloent en
ell multitut de castellanismes, per arribar millor a tot el
poble i conectar en ell.
La majoria dels poetes de "espardenya"
escrigueren en periòdics populars com, El Mole, El Cresol i La
Dolçaina.
Tant uns com atres, tant els satírics com els
romàntics, coincidiren, encara que fora de forma diferent en el
seu valencianisme.
L'orige dels "Llibrets de falles" és pot
situar en 1885 quan Bernat i Baldovi explicava la falla "El
Conill", d'una manera humorística i en vers. La falla es plantà
en la plaça de l'Almodí en la bella ciutat de Valéncia i en la
qui d'una forma irònica i en molta sorna és tractava la venda de
"el conill de Visanteta" a En Facunt, un fogós yayo que és creïa
en edat de ser un conquistador.
La majoria dels poetes populars de Valéncia
del Renaiximent valencià escrigueren algú que atre llibret,
arribant a crear un gènero humorístic i festiu que és troba
encara vigent, puix són molts els pobles del nostre Regne de
Valéncia que actualment expliquen en vers les escenes i quadros
que oferixen les falles valencianes, com ho feren antany els
grans poetes predecessors.
A pesar de tot sempre fon moderat i eclèctic
en els seus plantejaments lliteraris i polítics.
Obra.
Qui tinga cucs que pele fulla . Sainet
El virgo de Visanteta
Carta de Sento Beserolés a Pasqualo Ratolí, Poema, en el que és
critiquen les costums.
La fira de Xàtiva
La creu del matrimoni, (1866), a on posa en entredit esta
institució i donava consells.
Consells ad una noble senyora. Este poema li valgue l'excomunió
per part de l'arquebisbe.
|