Fon director de semanaris en valencià des dels anys 40, (La dolçaina, El Tabalet, El Sueco). També arribà a escriure en castellà. Se li coneixia com "el sort" degut ad eixe defecte físic.

 Fon u dels pioners en el moviment denominat d'espardenya. En el temps del Renaiximent Valencià, més o manco pel sigle XIX, convixqueren dos corrents lliteràries molt definides i distintes, els poetes de "guant" i els de "espardenya".

La corrent denominada de "guant" representa a la burguesia, era conservadora i solien utilisar paraules mortes i térmens arcaics i en desús, aixina com expressions i girs clàssics i no utilisats pel poble, feya més de quatrecents anys. El seu màxim exponent fon Teodor Llorente. Les inquietuts dels representants d'esta corrent no coincidia en les del poble.

La corrent denominada de "espardenya", corrent també coneguda com "populiste" era tot lo contrari, entre els que destaquen en llum pròpia Eduart Escalante, Pasqual Pérez i Constantí Llombart ademés de Josep Bernat i Baldovi. Escriuen en el valencià popular parlat en lo carrer, incloent en ell multitut de castellanismes, per arribar millor a tot el poble i conectar en ell.

La majoria dels poetes de "espardenya" escrigueren en periòdics populars com, El Mole, El Cresol i La Dolçaina.

Tant uns com atres, tant els satírics com els romàntics, coincidiren, encara que fora de forma diferent en el seu valencianisme.

L'orige dels "Llibrets de falles" és pot situar en 1885 quan Bernat i Baldovi explicava la falla "El Conill", d'una manera humorística i en vers. La falla es plantà en la plaça de l'Almodí en la bella ciutat de Valéncia i en la qui d'una forma irònica i en molta sorna és tractava la venda de "el conill de Visanteta" a En Facunt, un fogós yayo que és creïa en edat de ser un conquistador.

La majoria dels poetes populars de Valéncia del Renaiximent valencià escrigueren algú que atre llibret, arribant a crear un gènero humorístic i festiu que és troba encara vigent, puix són molts els pobles del nostre Regne de Valéncia que actualment expliquen en vers les escenes i quadros que oferixen les falles valencianes, com ho feren antany els grans poetes predecessors.

A pesar de tot sempre fon moderat i eclèctic en els seus plantejaments lliteraris i polítics.

Obra.

Qui tinga cucs que pele fulla . Sainet
El virgo de Visanteta
Carta de Sento Beserolés a Pasqualo Ratolí, Poema, en el que és critiquen les costums.
La fira de Xàtiva
La creu del matrimoni, (1866), a on posa en entredit esta institució i donava consells.
Consells ad una noble senyora. Este poema li valgue l'excomunió per part de l'arquebisbe.