|
Fon u dels escritors més
característics i representatius de final del Migeval i del Primer
Renaiximent valencià.
L'ambient en la segon mitat del sigle XV era
bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i
culturals de la ciutat de Valéncia en eixa época, les tertúlies
lliteràries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un
círcul de tertulians molt important, el círcul de tertulians que
encapçalava Bernat Fenollar.
En la segon mitat del sigle XV, Valéncia havia
assumit la capitalitat cultural i veïa en Ausias March, Joanot
Martorell, Rois de Corella, Bernat Fenollar... com a les lletres
valencianes arribaven al seu sigle d'Or. A l'arribar al principi del
sigle XVI la poesia prengué un to satiricburlesc.
Per a honrar a la Verge Maria, el virrei Lluís
Despuig, convocà l'11 de febrer de 1474, un certamen poètic en el
qual el tema obligat era, lloar a la Verge Maria. L'encarregat
d'organisar el Certamen Marià, fon Bernat Fenollar. Els poemes hi
havien de constar de cinc estrofes, en endreça tornada .
D'eixe Certamen Marià eixí el primer llibre
imprés en llengua valenciana, ademés de ser també el primer llibre
imprés en tot lo regne espanyol: Trobes en Lahors de la Verge Maria.
Un conjunt de 60 pàgines que reunien els poemes presentats ad eixe
Certamen Poètic. Entre els autors que participaren en eixe Certamen
Poètic Marià, estan, Bernat Fenollar o Jaume Gasull. Un
acontenyiment d'eixa envergadura no podia passar inadvertit, i
aixina lo deixà ben patent el virrei Lluïs Despuig en les seues
actuacions.
 Hi
ha que dir que, Les Trobes en Lahors de la Verge Maria, foren
impreses per, Lambert Palmart, en Valéncia, en 1474. L'obra està
impresa en tipos romans. La lletra romana era insòlita en aquell
moment inicial de la tipografia. En aquells moments, això a soles de
preferència culta, d'humanistes, chicotets círculs egregis i aïllats
d'Itàlia i de França.
L'imprenta valenciana, i en valencià, començà en
unes ambicions glorioses, com a soles podia tindre un Regne com el
nostre Valencià. Valéncia, és convertix en la capital de l'edició, i
pronte en l'eix cultural i llingüístic de l'época. Fon el foc de
l'incipient edició del mercat de la llengua, tant en la llengua
valenciana, com en la castellana i el llatí.
A l'esquerre, una pagina de la mentada obra.
Per una atra banda, Bernat Fenollar en la segon
mitat del sigle XV mantingué correspondència en Isabel Suaris, de
qui sabem ben poques coses.
En eixe temps el gènero epistolar estava molt
estés. El gènero epistolar tingué molta importància, arribant a
tindre elements estilístics que és troben en uns atres texts
pareguts, inclòs arribaren a tindre tòpics lliteraris. Estes cartes
amoroses entre els dos, és conserven en la Biblioteca Universitària
de Valéncia.
Jaume Gassull que pertanyia al grup de Bernat
Fenollar i ademés era amic seu. En l'any 1561 escrigué, La brama
dels llauradors de L'Horta de Valéncia, contra el venerable mossén
Bernat Fenollar, resumint el títul com, "La brama". Conta un motí
protagonisat per llauradors de L'Horta, fent una revolta contra una
presunta "sentencia" de Bernat Fenollar contra la seua parla. En
l'any d'edició d'este llibre, Bernat Fenollar ya havia mort, i pot
ser que fera un homenage de Jaume Gassull cap al seu amic Bernat
Fenollar.
Obra
Lo Passí en cobles
Escacs d´amor
El somi de Joan Joan
Regles d'esquivar vocables o paraules grossers o malsonants
El procés de les olives, Impresa en Valéncia en l'any 1497. Bernat
Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d´un diàlec en moltes
metàfores, discutien qui és millor per a conquistar ad una dòna si
els vells o els jóvens. Quan parla de les "tendres olives" és
referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una
mostra d'est és el següent fragment:
Parla el jove
Fingir la potència a edat tan madura
esta raó no vullc decretar
consell tan lloat no's deu oblidar
"cognosce té ipsum" puix és gran cordura:
I aixina jujareu en tendres olives
lo que poc campeja el corcat pinyol
I'l calapatenc mustiu caragol
Si pot ser bocí que ompliga genives.
Contesta el vell
Segons nostra fe i per conjetura
Resurrecció no's deu gens dubtar
demostren virtut de resucitar
la vista i el toc de bella figura:
tal propietat tenen les olives
que fan gros bocí d´esmortit pinyol
I alça's el cap al fluix caragol
Buscant aquell lloc a on estan les genives.
|
