Ma Vida

Bernat Fenollar

Escritor...

 

Bernat Fenollar

 



Data de Naiximent Valéncia, 1440
Data de la mort 1516
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   

Fon u dels escritors més característics i representatius de final del Migeval i del Primer Renaiximent valencià.

L'ambient en la segon mitat del sigle XV era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la ciutat de Valéncia en eixa época, les tertúlies lliteràries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important, el círcul de tertulians que encapçalava Bernat Fenollar.

En la segon mitat del sigle XV, Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en Ausias March, Joanot Martorell, Roïç de Corella, Bernat Fenollar... com a les lletres valencianes arribaven al seu sigle d'Or. En arribar al principi del sigle XVI la poesia prengué un to satiricburlesc.

Per a honrar a la Verge Maria, el virrei Lluís Despuig, convocà l'11 de febrer de 1474, un certamen poètic en el qual el tema obligat era, lloar a la Verge Maria. L'encarregat d'organisar el Certamen Marià, fon Bernat Fenollar. Els poemes hi havien de constar de cinc estrofes, en endreça tornada .

D'eixe Certamen Marià eixí el primer llibre imprés en llengua valenciana, ademés de ser també el primer llibre imprés en tot lo regne espanyol: Trobes en Lahors de la Verge Maria. Un conjunt de 60 pàgines que reunien els poemes presentats ad eixe Certamen Poètic. Entre els autors que participaren en eixe Certamen Poètic Marià, estan, Bernat Fenollar o Jaume Gassull. Un acontenyiment d'eixa envergadura no podia passar inadvertit, i aixina lo deixà ben patent el virrei Lluïs Despuig en les seues actuacions.

Trobes en Lahors de la Verge MariaHi ha que dir que, Les Trobes en Lahors de la Verge Maria, foren impreses per, Lambert Palmart, en Valéncia, en 1474. L'obra està impresa en tipos romans. La lletra romana era insòlita en aquell moment inicial de la tipografia. En aquells moments, això a soles de preferència culta, d'humanistes, chicotets círculs egregis i aïllats d'Itàlia i de França.

L'imprenta valenciana, i en valencià, començà en unes ambicions glorioses, com a soles podia tindre un Regne com el nostre Valencià. Valéncia, és convertix en la capital de l'edició, i pronte en l'eix cultural i llingüístic de l'época. Fon el foc de l'incipient edició del mercat de la llengua, tant en la llengua valenciana, com en la castellana i el llatí.

A l'esquerre, una pagina de la mentada obra.

Per una atra banda, Bernat Fenollar en la segon mitat del sigle XV mantingué correspondència en Isabel Suaris, de qui sabem ben poques coses.

En eixe temps el gènero epistolar estava molt estés. El gènero epistolar tingué molta importància, arribant a tindre elements estilístics que és troben en uns atres texts pareguts, inclòs arribaren a tindre tòpics lliteraris. Estes cartes amoroses entre els dos, és conserven en la Biblioteca Universitària de Valéncia.

Jaume Gassull que pertanyia al grup de Bernat Fenollar i ademés era amic seu. En l'any 1561 escrigué, La brama dels llauradors de L'Horta de Valéncia, contra el venerable mossén Bernat Fenollar, resumint el títul com, "La brama". Conta un motí protagonisat per llauradors de L'Horta, fent una revolta contra una presunta "sentencia" de Bernat Fenollar contra la seua parla. En l'any d'edició d'este llibre, Bernat Fenollar ya havia mort, i pot ser que fera un homenage de Jaume Gassull cap al seu amic Bernat Fenollar.

Obra

Lo Passí en cobles
Escacs d´amor
El somi de Joan Joan
El procés de les olives, Impresa en Valéncia en l'any 1497. Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d´un diàlec en moltes metàfores, discutien qui és millor per a conquistar ad una dòna si els vells o els jóvens. Quan parla de les "tendres olives" és referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra d'est és el següent fragment:

Parla el jove

Fingir la potència a edat tan madura
esta raó no vullc decretar
consell tan lloat no's deu oblidar
"cognosce té ipsum" puix és gran cordura:
I aixina jujareu en tendres olives
lo que poc campeja el corcat pinyol
I'l calapatenc mustiu caragol
Si pot ser bocí que ompliga genives.

Contesta el vell

Segons nostra fe i per conjetura
Resurrecció no's deu gens dubtar
demostren virtut de resucitar
la vista i el toc de bella figura:
tal propietat tenen les olives
que fan gros bocí d´esmortit pinyol
I alça's el cap al fluix caragol
Buscant aquell lloc a on estan les genives.


 
 
 
 

 
  Amunt