Juriste i eclesiàstic. Estudià Teologia i Dret
Canònic i Civil en Perusa (Italia), a on tingué com a mestre al
juriste Balde d'Ubaldis.
Fon professor de dret en Valéncia (1376),
assessor de justícia criminal i, en 1389, representà la ciutat de
Valéncia en les Corts de Montsó.
Casat en 1382 en Jaumeta Despont, tingué dos
fills i cinc filles. Pareix que mare i filles moriren de la pesta
del 1390. Fon empresonat per una denúncia que més tart no pogué ser
provada. Pero com conseqüència d'este desengany, de la mort de la
seua dòna i fills i de l'influència de son germà Vicent, (Sant
Vicent Ferrer), ingressa en (1396), en el convent cartoixà de Porta
Coeli, a on fon mestre de novicis, procurador i prior (1400).
Vixqué de prop els acontenyiments del "Cisma
d'Occident", puix fon colaborador i assessor de Benedicte XIII, el
nomenat, Papa Lluna. Fon compromissari per Valéncia del compromís de
Casp (1412). En 1416 es separà, en el seu germà Vicent, de
l'obediència de Benedicte XIII, i és retirà a Vall de Crist, a on
morí a l'any següent.
Bonifaci Ferrer fon el primer traductor de la
Bíblia al valencià. En l'ajuda d'alguns flares feu són treball de
traducció a partir de la Vulgata llatina. Esta Biblia fon impresa
per Mossén Alfons Fernández de Córdoba, castellà, i Mossén Lambert
Palmart, alemà, en vell tipo romà, des de febrer de 1477 a març de
1478 i a expenses del mercader Felip Vizlant, alemà, germà de Jacobo
Vizlant, morí en 1485. Ya havia segut imprés en el mateix idioma el
Psalterium "en nombre de nuestro Senyor y de la humilie Verge Maria,
mare sua."
Esta Bíblia "fue arromansada de lengua latina en
la nuestra valenciana, en el convento (Cartuja) de Porta Coeli, por
el Rev. Micer Bonifacio Ferrer (hermano de Vicente), con otros
singulares hombres de ciencia".
Est es el testimoni del P. J.B. Civera en la seua
història del Monasteri de Porta Coeli (Any 1630):
"Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de
marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia
hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran
las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de
la latina por el dicho P. D.
Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478.
Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron
(y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a
su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha
parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la
llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la
versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en
esta nuestra casa."
El manuscrit de Ferrer va a l'imprenta, en febrer
de 1477; un any després eixiria a la llum.
L'any 1478 no era el millor moment, en els
territoris de Ferran i Isabel, per a publicar una Bíblia en una
llengua vernàcula, perque eix és precisament l'any en el que els
Reis Catòlics conseguiren que el Papa Sixt IV accedixca a la seua
demanda de crear lo que serà u dels mijos més poderosos d'unificació
política i religiosa jamai instituïts: l'Inquisició.
L'inquisició vedà al poble esta Bíblia baix el
pretext:
"Porque algunos de los judíos que quedaron en
España, después de expulsos de estos Reinos ciento y veinte mil,
tomaban de estas Biblias sus actos y ceremonias y el modo de ofrecer
sacrificios. Por esta causa, de tal suerte se prohibió la lectura de
esta versión, que a los que no tuviesen raza ninguna de judíos les
era permitido leerla, a los demás, no."
Segons el que fora bibliotecari de l'universitat
valenciana, So Torres Belda, en un primer edicte dels inquisidors,
datat en Àvila, el 7 de novembre de 1497, dirigit als valencians, es
diu que:
"Hay muchas personas en estos dichos reinos que
tienen libros escritos en hebrayco, que tocan y son de la ley de los
judíos, e de medicina y de otras ciencias e artes casi brujas en
romance, de lo cual se esperan seguir e siguen daños."
Un atre edicte fon publicat per l'inquisidor del
regne de Valéncia, Joan de Monasteri, canonge de Burgos, en 10 de
març de 1498:
"Algunos atentaron y han atentado de verter la
Sagrada Escritura en plano, y en nuestra lengua moderna, alterándola
en muchos vocablos y términos que no tienen exacta equivalencia en
romance. Dispone la recogida de los libros hebraicos y de todas las
Biblias y salterios que están vertidos a lengua moderna, como
igualmente los moriscos."
L'edició sancera de la Bíblia de Bonifaci Ferrer,
és requisada. És tracta de tot un precedent de lo que més tart
ocorreguera a major escala. A pesar de tot, d'un eixemplar que és
salvà, és conserva en París, el salteri i els evangelis en el "Codex
del Palau". En el colofó de la Bíblia de Bonifaci Ferrer és pot
llegir, ' Valéncia, 1478 '.
Els orígens de l'image de la Verge de la Cova
Santa està en la mateixa fundació de la Cartoixa de Vall de Crist,
molt prop del santuari.
La Cartoixa fon fundada per l'infant En Martín,
fill de lo rei d'Aragó Pere IV, el 21 d'abril de 1383, segons consta
per document pontifici.
Als huit anys de la fundació rep allí l'hàbit
cartoixà fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer (5 d'abril),
i -ací entra ya la tradició piadosa- fon ell qui, mogut per la seua
intensa devoció a Maria, com tota l'Orde Cartoixana, modelà l'image.
Esta image, repetida en profusió, és colocaria a l'entrada de les
celes dels monges i s'obsequiarien a les persones que, per una raó o
una atra, fra Bonifaci o els superiors notaven que podia ser un
escaló d'amor a Maria en el llar d'aquelles bones gents. |