Dedica tota sa vida a l'ensenyança com a mestre Nacional des de 1941 i com a Llicenciat de Ciències Químiques des de 1959. La seua llabor docent la fa en coleges com els de la Congregació Salesiana a la que pertany i en la que en son dia fon ordenat sacerdot en 1954.

És membre Agregat Colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura de l'Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1979. Com a bon valencianiste ha tengut diverses actuacions en l'enaltiment de la Llengua Valenciana.

Participà en la "I Semana Bibliogràfica de les llengües Ibèriques", feta en Lugo en l'any 1981.

També estigué durant un temps en la Comissió Mixta per a l'incorporació de la Llengua Valenciana al sistema educatiu, (1979).

Participà en el I Congrés de la Llengua Valenciana d'Elig, llegint la seua ponència: "Lèxic químic en Llengua Valenciana".

En 1980, fon triat en Alacant com, Decà del Colege Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències.

El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia d'Elig, li concedí la "Palma Dorada" en 1985. Lo Rat Penat en 1986 li donà la Medalla del Centenari d'eixa valenciana institució.

Fon mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat en els anys 1987 i 1988.

Des de l'any 1992 fon Membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) fins a 2002, any en que mori, en el seu moment, s'opongué al dictamen llingüístic de la citada entitat pel seu marcat caracter catalaniste.

Fon President de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia i president de la Plataforma Normes d'El Puig.

En 2001 rep el Premi "Maulet" per part de Jóvens Nacionalistes.

En l'any 2001, el set de març, descobrí una placa commemorativa de l'aniversari de les Normes d'El Puig, en el qual pronuncià un bon discurs commemoratiu.

Alcoy sempre ha segut per ad ell la seua terreta natal, i dia en el cor ple d'alegria: “Soc valencià d'Alcoy, soc valencià del sur”.

Dins de la seua obra, tenim que destacar el llibre, Pomell de Valencianitat, en el qual posa molt clarament de manifest, lo que l'han fet i li seguixen fent a l'idioma valencià i a tota la cultura valenciana.

Josep Boronat i Gisbert, pertany ad eixa raça d'hòmens i dònes que s'han mort, esperant i desijant que tornen els bons vents per a la nostra beneida llengua Valenciana. A vore si entre tots podem fer realitat eixe somi de tants i tants hòmens i dònes que ya no poden lluitar per ell.