Fill de Nicolau, li educà en l’art de la pintura i escultura que era el seu camp.

Als díhuit anys, ya havia mort el seu pare, i llavors ell començà a estudiar pintura, que era la seua gran afició.

El seu estil es el Neoclassicisme valencià i espanyol.

En 1752 es trasllada a Madrit en l’objectiu de perfeccionar els seus estudis de pintura, estudiant als grans mestres. En molt poc de temps deprengué les ensenyances dels mestres i començà a mostrar el seu mestrage a tot lo món, conseguint unes obres d’impressió i enamorant a l’embaixador anglés en la cort espanyola, qui l’encarregà que pintara uns quadros per al Palau de Windsor i el Museu de Londres.

És u del seguidors de l’estil de Lluís Paret, en els darrers moments del Barroc valencià i espanyol.

El seu prestigi com pintor creixqué fins a l'extrem de ser nomenat Acadèmic de Mèrit de les Acadèmies de Belles Arts de Sant Ferran, el 3 de giner de 1772, i de Sant Carles el 11 de novembre de 1775.

Fon amic de Pérez Bayer, qui l’encarregà que decorara en les seues pintures l’iglésia de Sant Tomàs de Vilanova, que estava acabant de construir en Benicàssim, (Castelló). A més d’este treball, Pérez Bayer, li encomanà uns atres que és troben en distints organismes valencians i catalans.

Sobreïxen les seues escenes festives i alegres, davant les realisades de forma oficial per a Carles III.

Les seues obres s’exponen en els més prestigiosos museus, inclòs el Museu d'El Prado en Madrit.

Quan morí, li deixa el seu taller al seu fill, Josep Camarón (1761-1819).

Algunes de les seues obres.