Fill del morellà Aureli Cardona Beneyto i de la castellonenca Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de d'iglésia castellonenca.

Fon nomenat presbíter en l'iglésia de Santa Eulàlia de Barcelona en l’any 1857 i celebrà la primera missa el mateix any en l’archiprestat de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys.

En 1858, gestiona que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de Castelló.

El bisbe de Tortosa nomena a En Joan Batiste Cardona i Vives nou archipreste de Castelló i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledó, també de Castelló en l’any 1863. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledó, patrona de Castelló de la Plana.

Fon nomenat també membre de la Real Acadèmia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.

En l'any 1869, promou les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes En Manuel Montesinos Arlandis i En Godofredo Ros de Ursinós, de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufraga la construcció del nou altar major, l’òrgan i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de Castelló.

En 1874 contribuïx a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament del rei Anfós XII.

En 1878, per mig d’ell arriben a Castelló monges de la congregació, Germanes dels desamparats, per a fundar d'asil, i que hui en dia encara és troba en lo carrer Governador de Castelló.

També en 1878, és publica en Valéncia un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per En Joan Batiste Cardona i Vives.

En l’any 1883 redacta el seu testament, destinant diverses cantitats a les congregacions religioses i parròquies ací expostes

* Conferències de Sant Vicent de Paül
* Colege de chiquets òrfens
* Religioses Oblates de Benicàssim
* Colege de vocacions eclesiàstiques Sant Josep de Tortosa
* Convent de les capuchines
* Iglésia de Sant Miquel
* Iglésia de la Puríssima Sanc
* Iglésia de Sant Agustí
* Iglésia de Sant Pere del Grau de Castelló
* Santuari de la Mare de Deu del Lledó

Ademés de tot això, promou la construcció dels temples Santíssima Trinitat i Sagrada Família (conegut pels castellonencs com els flares) en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d’un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.

En 1885, l’Ajuntament de Castelló li nomena fill predilecte de la ciutat.

També en 1885 Castelló patix una epidèmia de còlera i ajuda en l’atenció als malalts i persones pobres.

Actualment en Castelló el seu nom ho porta una plaça, situada darrere de l’iglésia de Santa Maria en el centre de la ciutat.

En 1888, junt ad unes atres persones, funda, el Mont de Pietat en Castelló, per a evitar l’usura, i posteriorment en el solar de sa casa és construirà l’edifici de la “Caixa d’Aforros i Mont de Pietat de Castelló”.

L’any 1890 mor en sa casa del carrer Cavallers de Castelló, a l’edat de 76 anys.

Relació de fets, després de la seua mort:

1894 - Colocació de la primera pedra de l'iglésia de la Santíssima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte En Manuel Montesinos.

1895 - Comença la construcció de l’Iglésia de la Sagrada Família, baix la direcció de l’arquitecte En Godofredo Ros de Ursinos.

1897 - Inauguració de l’estàtua al Rei Jaume I, l’escultura fou feta per En José Viciano.

1898 - Colocació de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte En Manuel Montesinos.

1922 - El pintor En Vicent Castell pinta un llenç del retrato d'En Joan Batiste Cardona i Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual és conserva en el saló de plens de l’Ajuntament de Castelló.

1957 - El famós escultor castellonenc Adsuara, realisa un bust de Cardona i Vives, en bronze, i en 1963 s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una copia per a l’Asil.

1990 - Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l'iglésia de la Trinitat i celebració d’actes commemoratius del I centenari de la seua mort.

Podem dir, sense cap dubte, que ha segut u dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot això, l'associació valencianiste per excelència de Castelló, porta el seu nom, Associació Cultural, Cardona i Vives.