Comença la seua formació en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia, tenint com a mestre a Rafael Montesinos.

D’estil fogós i molt prop de lo expressioniste. Cultiva la pintura d’història, escenes costumistes, païsages i retratos, entre els que destaca el d’Anfós XIII.

És casa i té un fill, també pintor, de nom, Robert.

En 1864 és trasllada a Madrit per a continuar la seua formació en l’Acadèmia de Sant Ferran.

En 1867, guanya el premi de Roma, guardó que pensionava al guanyador durant la seua estància en la Ciutat Eterna, per a poder arrematar be els seus estudis.

També conseguix pensionar-se per a anar en París.

Les seues primeres pintures tenen una forta influència d’Eduart Rosales, Velázquez i Goya.

En 1968, a soles en 23 anys d’edat, ya era professor de l’Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

Envia obres a les Exposicions Nacionals i conseguix importants premis, sent els seus treballs, hereus de la tradició del Barroc. Des de Roma envia la seua Santa clara, que conseguí la primera medalla en l’Exposició Nacional de 1871.

De nou en Espanya, dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en 1875 a París, a on treballarà en chicotetes obres d’estil minuciós i coloriste, sentint certa influència de l’impressionisme francés.

En madrit realisa la decoració dels palaus de Fernan-Nuñez i de Portugalete.

En 1889 li facen membre de l’Acadèmia Real d'Amberes.

En la seua etapa madura, arribarà a desfer la matèria pictòrica per a interessar-se especialment pel color.

Algunes de les seues obres.