Ma Vida

Federico Aparici i Soriano

Arquitecte, professor...

 

Federico Aparici i Soriano

 



Data de Naiximent Valéncia, 1832
Data de la mort Madrit, 1917
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   
Dominava varis idiomes.

Estudià en la recent creada Escola d'Arquitectura de Madrit i obtingué el seu grat en 1855.

Fon capaç d'aplicar les teories d'electicisme en la busca del pur historicisme.

Clar exponent teòric de les novetats tècniques de la seua época, mantenint-se en la pràctica en el fret estil neorromànic, quin eixemple més representatiu és la colegiata de Covadonga (Astúries).

Partint del racionalisme neogòtic formulat per Viollet Le Duc, elaborà una poderosa llínea d'ensenyança, que conjuntava l'estudi cuidadós dels últims progressos de la construcció, en el coneiximent fondo de les regles de cada estil, constituint per allò una eficaç influència sobre els seus numerosos discípuls, entre els que es troba, Joaquim Maria Arnau Miramón.

Dedicà 50 anys de sa vida a la docència en l'Escola d'Arquitectura com Catedràtic de Construcció des de 1867, sent director de la mateixa entre 1896 i 1910 llegant ad ella la seua biblioteca. Sempre fon considerat com la verdadera ànima de l'Escola.

Algunes obres.

Alguns dels conjunts funeraris del convent de la Nostra Senyora d'Atocha.

El proyecte del nou monasteri de les Saleses en 1880 en lo carrer Engràcia de Madrit.

La Basílica de Santa Maria La Real. La qual és la consecució del proyecte de Carles III que havia quedat en l'oblit, encara que el disseny original no fon dut a terme. En 1858 Isabel II visita el lloc i ho declara Monument Nacional en 1884. Les obres s'inicien en 1874 impulsades pel bisbe Benet Sanz i Flores i Robert Frassinelli erigint-se en la gruta un luxós camaril. Pero serà en 1884 quan de la mà de Martínez Vigil s'encarregue el proyecte a Federico Aparici i Soriano, qui proyectà una monumental iglésia de tres naus més encreuament en estil romànic alvançat alemà, en elements normants i italians, construïda íntegrament en pedra calcàrea rosa. A Federico Aparici lo secundaren Lluch Maria Palacios i Nicolau Garcia Rivero. Les obres i remats duraran fins a 1901.

 
Colegiata de Covadonga

Colegiata de Covadonga (1884-1901)

Arquitecte: Federico Aparici, Ciutat: Cangas de Onís (Astúries)

 
 
 
 

 
  Amunt