29 de setembre de 1868, es constituïx la Junta Revolucionària de la Província de Valéncia, de la fon president Josep Peris i Valero i Secretari, Feliu Pizcueta. També es constituïxen les Juntes Revolucionàries d'Alacant i Castelló.

Treballà en la Diputació Provincial.

Impartí classes de Medicina Llegal durant el curs 1876/77.

La sua vocació per la política i les seues inquietuts i aficions lliteràries, li dugueren a abandonar la medicina, professió que fon causa dels seus estudis.

És amic de Teodor Llorente, Vicent Venceslau Querol i Constantí Llombart en quines el 31 de juliol de 1871 cra Lo Rat Penat, sent el seu primer president.

En el discurs fundacional de Lo Rat Penat, Feliu Pizcueta traçà unes directrius, que posteriorment, en l'any 1879, sent mantenedor dels Jocs Florals, ratificà, lo qual podríem resumir en una frase del mateix Feliu Pizcueta; “Tot per a Valéncia i tot lo de Valéncia per a gloria d'Espanya”. Frase que s'ha de prendre en el seu context històric.

Funda el diari de tendència progressiste, “El Progreso”.

1871 Se marcha a Madrit treballant en la Direcció de Sanitat del Ministeri de la Governació.

Dirigí el diari progressiste, “La Nación”.

1874 Torna a Valéncia, i colabora en el semanari en llengua valenciana, “Don Manuel” i en el diari, “El Mercantil Valenciano”, a on publicà numeroses noveles.

1884 Fon triat Regidor de l'Ajuntament de Valéncia i nomenat Croniste Oficial de la Ciutat de Valéncia.

1885 Un grup de regidors de l'Ajuntament de Valéncia, esgrimint que;

“ ...les falles són una festa insulsa, impròpia d'una capital séria i de primer orde...”

Pressionen a l'alcalde en la fi de que siguen suprimides, No ho conseguixen, pero si frenen el ritme ascendent de la nostra festa, a l'elevar la quota per llicència per a la Plantà a 60 pessetes. A causa d'eixa sobrevaloració, eixe any a soles es plantà una falla en lo carrer de Cervantes.

Un diari de lépoca referint-se ad eixe falla, digué;

“ ...pero no arribarem a vore-la perque, colocada en aquell carrer, extramurs de la població, és impossible arribar ad ella sense omplir-se de fanc els nassos...”

En 1886, no es plantà cap falla. Feliu Pizcueta, encapçalant un grup de regidors forcen a l'alcalde a rebaixar la taxa a 10 pessetes. La conseqüència fon que en 1887 es plantaren 29 flles.

Obté els premis en poesia en llengua valenciana.

Premi de l'Ajuntament de Montpellier, en 1876
Flor Natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Obra

La marisma
Gabriela
Un cuadro de Esteban March
El dúo de la Linda
Valencia por don Rodrigo
El administrador de la baronesa
En la maroma
Pedro y Pablo
Un estudiante de 1808
Un hombre listo
El médico del lugar
La campana de la Unión
Memorias de un ciego
La insurrección de Alahuar
El robo de la judería
La mejor nobleza
Cantelles y Vilaraguts
Historia de un reo de muerte
¡1812!
Vida íntima
El violinista
El crítico y la cantante
Las mariposas
La ilusión del artista
La heroína del amor
El último roder

L'ermita de Sant Matey, Miracle de San Vicent
Himno a la Virgen de los Desamparados (Un himne)

Las noches de invierno (Llibre de contes)