Durant molts anys treballà com obrer en fàbriques textils de França i Anglaterra, adquirint coneiximents i deprenent totes les tècniques de fabricació de teixits que estigueren al seu abast, tècniques que sabé rentabilisar a l'introduir-les en la ciutat de Valéncia, puis els valiosos 'secrets' que deprengué sobre la manufacturació de la seda, els moarés i uns atres teixits, lo dugué a millorar-los i perfeccionar-los en extrem una volta ya implantats i a descobrir nous sistemes de fabricació i industrialisació, millorant els coneiximents adquirits fòra d'Espanya i produint i comercialisnat grans cantitats de sedes, moarés i tot tipo de teixits d'una excelent calitat.

Escrigué sobre la seua especialitat en textil i sa vida estigué íntimament lligada al Colege Art Major de la Seda, en ple barri de Velluters.

Intervingué en la vida municipal de Veléncia, sent alcalde de barri i creant en 1750, el cos de vigilants nocturns.

Una vegada que s'establí en Valéncia, fon nomenat vocal de la Junta de Comerç i en 1768, a instàncies del ri Carles III, ocupà el càrrec d'inspector general de les fàbriques de seda valencianes.

Un any després de la seua mort es publicà un tractat tècnic titulat, Instrucció metòdica sobre els moarés, basat enormement en els seus treballs d'investigació, fabricació i comercialisació.

L'ofici de coeter fon suprimit en tota Espanya per un Real Decret, que ho tachava d'incivil, i un bon número de persones pergueren la seua manera de vida, aixina que a Joaquim Manuel Fos, que en eixe moment eixercia d'alcalde de barri, els propongué als desocupats coeters, rondar pels carrers des de les onze de la nit fins a les cinc del matí, creant en allò el Cos de Vigilants Nocturns, que en un principi foren nomenats “Serenos”. El nom de, serenos,els vingué d'una de les seues funcions bàsiques que devien de complir, que era dir l'hora en veu alta, puix junt en l'hoa també chillaven l'estat atmosfèric, que la majoria de les vegades era, sereno, (ací cal dir que en eixe moment ho chillaven en castellà, és per això que chillaven 'sereno', i no 'seré') molt poquetes voltes dien aire o pluja. Sent la seua cançoneta més freqüent una cosa aixina com, “Las cinco y sereno” (Les cinc i seré). I d'ahí es quedà el seu nom de 'Serenos'.

El Cos de Vigilants Nocturns, “Los Serenos”, naixqué en Valéncia, i ràpidament fon imitat per tota Espanya, sent Vitòria i Toledo les primeres províncies en fer-ho.

La ciutat de Valéncia es dividí en quatre quarts, Campanar, Benimaclet, Russafa i Patraix, assignant-se quatre colles a cacascuna. A cada membre d'este colles se'ls armà d'una espècie d'alabarda o un chuzo i uns fanals. Les alabardes o chuzos en el temps foren substituïdes per porres de goma que portaven enganchades en el cinturó, i en l'arribada de la llum elèctrica en els carrers, els fanals desaparegueren.

Posteriorment s'introduí l'us del chiulet per a cridar-se els uns als atres, encara també tenien per contrasenya i veu d'alarma donar el crit d'una hora distinta de la que era, convinguda de certa manera, que era com un sant i senya per a prestar-se mutu auxili en cas de vore's atacats per malfactors. Per a major seguritat nocturna, existien cadenes en els cantons d'alguns carrers per a que al tancar-es s'entorpira la fugida dels malfactors. Algunes d'estes cadenes s'exhibixen en lsa sales del Museu Històric de l'Ajuntament de Valéncia.

La seua retribució es deixava a la voluntat de cada veí.