Ma Vida

Francisco de Asís
Tàrrega Eixea


Músic, compositor...

 

Francisco Tárrega

 



Data de Naiximent Vila Real (Castelló), 12 de novembre de 1852
Data de la mort Barcelona, 15 de decembre de 1909
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   

Compositor i guitarriste.

Naixqué en la Vila Real el 12 de novembre de 1852, i morí en Barcelona el 15 de decembre de 1909.

De chicotet caigué a una séquia, conten que per descuit de la jove que lo cuidava, danyant este accident la seua visió. Son pare temia que es quedara cego i per allò es traslladaren a Castelló per a que prenguera classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic. Estudià en Sergi Molina i Julià Arcas.

En les darreries de 1870 ya ensenyava guitarra, reformulant l'escola guitarrística i donava concerts en regularitat.

En 1874 entrà en el Conservatori de Madrit, a on estudià composició en Emili Arrieta. Ademés tingué que estudiar piano obligatòriament i no guitarra com li haguera agradat. Coneix a Albèniz i Granados i treballa en el lutier Antoni Torres buscant una guitarra de major sonoritat. En este sentit comença un treball mecànic de pulsació en els que observa uns atres instruments, com el piano.

Francisco Tàrrega destaca ademés de per les seues innovacions en la tècnica de la guitarra, per les seues numeroses transcripcions de peces de compositors com Mendelsson, Beethoven, Chopin i uns atres, expandint el repertori disponible per a guitarra. Realisà unes 120 transcripcions per a una guitarra i 21 per duos de guitarra, ademés, compongué 78 obres pròpies.

Fon un virtuós de la guitarra i fon conegut com el Sarasate de la guitarra.

En 1880 donà recitals en París i Londres. I durant l'hivern d'eixe mateix any, substituí a Lluís de Sòria en un concert en Novelda (Alacant) a on conegué a la seua esposa, Maria Rizo.

Vixqué en una época de gran romanticisme, a on degué de conviure en les òperes de Wagner, les òperes italianes i en grans pianistes com Shumann, Chopin o violinistes com Paganini. Estes obres eren de gran solemnitat en contrast en les cordes de la seua guitarra, pero sabé fer-se un mereixcut nom en un moment tan compromés.

La seua impressionant carrera com intérpret es truncà degut a una paràlisis en la seua mà dreta en 1906.

Una de les músiques més oïdes en el món, és la que ara es coneix com a, Melodia Nokia, (També nomenada, les 13 notes de Nokia), per ser el to de cridada predeterminat que reproduïxen centenars de millons de teléfons móvils Nokia, pero hem de saber que eixes 13 notes són una mínima part de l'obra, Gran vals, del gran mestre Francisco Tàrrega.

D'entre les seues obres destacarem a soles algunes d'elles.

Capricho árabe
La alborada
Gran jota
El columpio
María
Marieta
Adelita
Rosita
Gran vals
Danza odalisca
Pavana
Paquito
Pepita
Danza mora
Valse en re
Recuerdos de la Alhambra
Mazurca en sol
Minueto
Estudio sobre una sonatina de Alard
Isabel
La mariposa
Estudio sobre un estudio de Cramer
Sueño-mazurca
Las dos hermanas
Variaciones sobre El Carnaval de Venecia de Paganini
Preludio en re
Preludio en mi
Preludio en la menor
Preludio en sol
Preludio en mi
Preludio en re
Preludio en sol
Preludio en la menor
Lágrima
Preludio en re menor
Preludio en la
Preludio en la
Preludio en si menor
Preludio en mi
Preludio en fa sostenido menor
Preludio en re
Endecha
Oremus
Preludio en la
Preludio en do
Preludio en mi menor
Preludio en la
Preludio en la menor
Preludio en la
Preludio en la menor sobre Tres piezas cortas, no. 2, de Schumann
Estudio en forma de minueto
Estudio sobre un tema de damas
Sueño (trémolo)
Estudio en sol
Estudio sobre una sonatina de Prudend
Estudio de velocidad
La Etide (mi bemol)
Mazurca sobre un tema anónimo español
Transcription of Barcarola veneziana, No. 1 de Mendelssohn
Fantasía sobre La Traviata de Verdi


 
 
 
 

 
  Amunt