Segon fill d'una família modesta. Fill d'Encarnació i de Joan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Fon batejat en el nom de Gabrriel Francesc Victor Miró.

Fon un chiquet retret. Començà a estudiar en el mestre En Marceli i en son tio Llorenç Casanova, fins a que ingressà en el colege dels jesuïtes Sant Doménech en Orihuela, (1887 - 1892). Guanyà el seu primer premi, en una redacció escolar titulada, "Un dia de camp".

Donat el seu delicat estat de salut, els seus pares decidixen traure-li del colege en dotze anys. Traslladant-se en la seua família a Alacant, a on continua els seus estudis de Bachillerat.

El seu pas pel colege dels Jesuïtes, li dugué ad una fonda melancolia en el seu ànim i en un inexplicable reuma del seu genoll esquerre. La seua estància en l'enfermeria del colege a causa d'una malaltia, marcà decisivament la seua prosa. Des de l'enfermeria, pogué contemplar el païsage de l'horta oriolana, i les seues costums i multitut de detalls que posteriorment plasmaria en la seua obra.

Octubre de 1895. Començà els seus estudis de dret en la Facultat de Valéncia. A causa de les seues amistats, no feya escessiu cas als seus estudis, i al finalisar el segon curs, els seus pares decidiren traure-li de l'universitat de Valéncia, ingressant més tart en la de Granada a on és llicencià en dret en 1900.

En 1901 és casà en Clemencia Maigon, filla del Consul de França en Alacant, d'eixe matrimoni naixqueren les seues dos filles OLympia (1902) i Clemencia (1905).

Darrere d'intentar, sens èxit, ingressar en l'administració, és presentà ad un concurs de contes nomenat, 'El conte semanal', en la sua obra Nómada, Obté el seu primer premi lliterari.

El quinze de febrer de 1908 és homenajat per un selecte grup d'intelectuals destacant entre ells a Valle Inclán, Baroja i Felip Trigo, entre uns atres.

El dia que és publicà la seua obra, Nómada, fallí son pare.

Escriu artículs periodístics en 'el Sol' i 'La Nación de Buenos aires'.

Gran part de la crítica considera que la seua etapa de madurea lliterària s'inicia en, "Las cerezas del cementerio" (1910).

Ricart Gullón ha calificat els relats de Miró com noveles líriques. Són, per lo tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i senscions que a contar successos.

La temporalitat constituïx el tema essencial de l'obra de l'autor alacantí, el qual incorpora el passat ad un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el recort. Com, abans que ell, fera Azorín.

Lo sensorial és en la suea lliteratura, una forma de creació i coneiximent, a més té un lèxic riquíssim.

Obra

La mujer de Ojeda. Su primera novela.
Hilván de escenas. Su segundo libro
Dentro del cercado
Del Huerto Provinciano
Los amigos
Los amantes y la muerte
Las cerezas del cementerio (1910)
El abuelo del Rey (1915)
Figuras de la Pasión del Señor (1916-17)
El libro de Sigüenza (1917)
El humo dormido (1919)
El Ángel
El Molino
El Caracol del Faro
Nuestro Padre San Daniel
Niño y Grande
Obispo Leproso (1925)
Años y Leguas (1928)

Les noveles, "Nuestro padre San Daniel" i "El obispo leproso", és desenrollaren en la ciutat llevantina d'Oleza, trasunt d'Orihuela, en el últim terç del sigle XIX.