Mege i polític. Catedràtic de filosofia de l'universitat de Valéncia des de 1889, fon el primer president de l'Institut Mèdic i de la Real Acadèmia de Medicina.

Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura blasquista.

A arraïl de la separació en 1908 entre el blasquisme i el sector republicà salmeronià representat per, "El Mercantil", s'adherí al partit reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat.

Durant els anys de la I Guerra Mundial pertanygué al Comité Permanent Internacional de Segurs Socials.