Mege i polític. Catedràtic de filosofia de
l'universitat de Valéncia des de 1889, fon el primer president de
l'Institut Mèdic i de la Real Acadèmia de Medicina.
Procedent del republicanisme de centre, fon triat
diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per
Valéncia en 1907 dins de la candidatura blasquista.
A arraïl de la separació en 1908 entre el
blasquisme i el sector republicà salmeronià representat per, "El
Mercantil", s'adherí al partit reformiste de Melquiades Álvarez i
Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat.
Durant els anys de la I Guerra Mundial pertanygué
al Comité Permanent Internacional de Segurs Socials. |