Ma Vida

Josep Romou i Parras
"L'Hèroe Romeu"


Guerriller, comandant...

 

Josep Romeu i Parras

 



Data de Naiximent Morvedre (Sagunt-Valéncia), el dia 26 de giner de 1778
Data de la mort Valéncia, 1812
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   
Naixcut, en lo carrer de Tintoreros (hui carrer dedicat a l'héroe), número 5.

Fill de Josep Romeu i Mates i Francesca Parras i Casasús. El pare, s'afincà en Morvedre en el 1774. Tingué negocis d'exportacions de vins i darrere de la seua pèrdua, vixqué dedicat al suministre de vins i licors.

1800 es casa en Maria Correa Velasco, de Sant Roc (Càdiz), i es dedica als negocis familiars.

En arribar els francesos al regne de Valéncia, Romeu té trenta anys d'edat. La resposta de Valéncia davant els successos del 2 de maig, du a que es solicite a Murat l'urgent enviament de tropes que calmen les ires del poble.

Se constituïx la Junta de Defensa en la vila de Morvedre, i el 25 de maig de 1808 reinicia la seua vida la Milícia Honrada, cos defensiu en caràcter popular. Romeu era l'ànima d'esta vila i lo nomenaren Comandant de la Milícia en més de 2000 hòmens al seu càrrec.

Nomena lloctinent al seu tio Marià i inicia el reclutament pels pobles veïns, concentrant-se tots en l'explanada del convent de Sant Francesc, en la vila de Sagunt. A on es donen robes als reclutes, es nomenen els primers oficials i suboficials i se les instruïx en les més bàsiques arts de guerra. Aixina disposts, lo dia 20 de juny de 1808, per lo carrer Real ixen en direcció a Valéncia, disposts a donar la seua vida en defensa de la pàtria tacada, dient;

“Volem, fills de Sagunt, volem al camp de l'honor. Pres el nostre Rei, vilment calcigada la nostra Pàtria, jurem no doblar jamai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix el color d'amistat, pretenen tiranisar-nos. Véncer o morir siga el jurament irrevocable de la Divisió Saguntina.”

22 de juny de 1808. En pont Pajazo recolzen a les tropes que mana el general Adorno. Foren tremendament derrocats. A soles pogueren hostilisar la retaguàrdia enemiga a lo llarc del camí de Requena, Las Cabrillas i Bunyol. En eixe moment decidix fer la guerra pel seu conte.

Darrere la derrota de Moncey i lliberada Valéncia, Romeu i el seus hòmens tornen a Sagunt. Alguns mesos després, Romeu es dirigix a Madrit, a on li sorprén la segona entrada dels francesos en la Cort. Participa en la defensa dels patriotes, fins a que foren abandonades les posicions davant la capitulació del general Morlá. Torna a Morvedre el 10 de decembre de 1808.

Decembre de 1809, és nomenat Capità de Granaders per la Milícia Urbana Saguntina, i queda agregat a les operacions que sobre el Maestrat farà la Divisió del general Roca. Participa en els combats d'Albentosa (Terol), i en les operacions d' Escaleruelas, Aliaga, Morella, El Puig.

25 d'octubre de 1811. Estant al front dels batallons de Chest i Chiva, batent-se en Ribarroja, fon derrotat.

1812. En Alacant, organisa l'alçament poble a poble. Te enfrontaments en Novelda, en “Les Salinetes”.

En Ontinyent s'entrevista en el guerriller Cortés, junts reunixen uns huitcents hòmens que tindran un dur enfrontament entre Xixona i Muchamel. En l'acció d'Adzeneta, mor Cortés. Organisa les guerrilles de la Val d'Albaida en Cocentaina, Alcoy, Petrel, Albaida.

Quan el general Suchet es dirigix a Valéncia, els camps s'Alatoz, al peu de la serra de Chinchilla es convertix en el nou centre de reclutament i adestrament, els francesos lo ataquen repetidament en la Brigada de Maupoint, cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus hòmens.

Arriba el general Paris, al manament de varies companyies del 81 Regiment de Caçadores Napolitans. Nou gran infortuni. El prestigi de Romeu creix en cada acció, conferint-li una fama casi mítica.

El mariscal Suchet envia a Jacomet, capità del 3º d'Infanteria de llínea i Governador de Bunyol, en el prec de que abandone la Milícia i s'ubique en la seua ciutat, a on gojarà d'especial protecció i a on podrà desenrollar les seues habituals ocupacions. Romeu, respongué:

“Jamai donaré oïts a paraules enemigues de la meua pàtria. Molt em complaurà el cavaller Anné si s'absté de tan inútils mensages.”

El general Mazzuchelli oferix recolzament al mariscal Suchet per a pressionar de nou a Romeu, donant-li ad este ademés una bona recompensa. Romeu respongué:

“Mentres haguera un pam de terreny lliure en Espanya lo havia de defendre com bon patriota i fidel súbdit del seu Monarca el Sr. En Ferran Sèptim, i que la sòrt de la seua Pàtria havia de ser la seua.”

Algú traïdor espanyol, facilità a Lluís de Bassecourt, que les forces de Romeu s'integraren en Múrcia, deixant-lo sense hòmens. Tingué que marchar al front i solicità reforços, pero no els obtingué, aixina que marchà en el quaranta ginets que li queden. En Venta Quemada sorprén als francesos, causant-los importants baixes.

Atacat ara per Jacomet, Romeu reorganisa les seues tropes, ya dispon de 160 infantes. Nova derrota francesa i nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Menche i Jacomet a la comuna de Romeu, 30 de maig de 1812.

Per dèu mil pessetes de l'época, sorgí un, conegut pel malnom de “Recelós”, qui seguint la columna de Romeu advertí que es detenia en sot de Chera i àvidament donà al avís al comandant Saint-Georges, que en els seus hòmens, uns 1,880, durant la nit de juny de 1812, acodix a on descansava Romeu, el qual no pogué fer res, fent-lo presoner i conduït a Llíria, a on el comandant francés emet un bando en el qual fa públic que ha capturat a Romeu.

Des de Llíria es traslladat a la Plaça de Valéncia, i empresonat en la Ciudadela, els francesos tracten d'atraure-lo per a la seua causa i que els jure vassallage, pero Romeu no cedix i es ratifica en les seus conviccions, degut ad allò, en la nit del 7 de juny és somés a un Tribunal Militar. Romeu per tota resposta, dirigint-se al President li diria:

“Diga Vosté al seu general que Romeu és un espanyol, i un espanyol que naixqué en Sagunt.”

Finalment, Suchet, veent que el famós guerriller no es doblegava, digué:

“Romeu morirà precisament, aforcat dins de dotze hores, i els seus bens seran confiscats.”

La sentència fon dictada per la Comissió Militar, lo dia 11 de juny de 1812.

Lo dia 12 de juny de 1812, a les dotze del matí, conduït des de la presó de Sant Narcís, lo dugueren a la plaça del Mercat, a on s'alçava el cadafal en que seria eixecutat al rebujar l'indult que li oferia Josep Bonaparte a canvi de que li acceptara com rei. Junt ad ell, moriria també el seu criat Josep Lino Antón, de Manzanera; i Gabriel Ximénez, de Monòver.


 
 
 
 

 
  Amunt