Rei d'Aragó i de Valéncia, fill de Pere II el Catòlic i de Maria de Montpellier. Regnà en Valéncia durant 63 anys.

Al morir Pere II el Catòlic (13-09-1213), Jaume I és trobava en mans de Simó de Montfort, al que li havia segut entregat en 1211 per son pare, com garantia d'una pau que no havia d'arribar, puix Pere II fallí precisament en la batalla de Muret (1213). A instàncies del pontífex Papa Inocenci III, Jaume I fon entregat als aragonesos després d'un any de reclamacions, i queda, per disposició del testament matern, baix la tutela de l'Orde del Temple, (Els Templaris), a on passà la seua minoria d'edat en el castell de Monzo, (Aragó).
Son tio Sancho comte de Roselló (França), fill de Ramon Berenguer, conduí el destí del regne entre 1213-1218, assumint la regència en calitat de procurador. Durant la seua regència hi ha freqüents revoltes nobiliàries, que acabaren en principi en la pau d'Alcalà (1217). És retirà de l'escena política en juliol de 1218.

Jaume I començà a governar als 20 anys, tingué episodis com els sitis d'Albarrasí en 1220, i Moncada en 1223, caigué presoner en 1224. Superats estos contratemps, Jaume I és llançà a lluitar contra els musulmans. Encara que fracassà en Peniscola en 1225, conseguí que Abú Zeid de Terol és declara-se tributari seu. La sentència arbitral d'Alcalà del Bisbe el 22-03-1227, posà fi a les dissensions feudals entre la monarquia i la noblea d'Aragó. El carpiment del poder musulmà després de la derrota en les Navas de Tolosa en 1212 permet al rei mamprendre en 1229 l'expansió del regne pel Mediterràneu, en la conquista de Mallorca, Menorca en 1231 i Eivissa en 1235, i per la Península, ocupant Borriana i Peníscola, i Valéncia en 1238 i incorporant entre 1244 - 1245 Xàtiva i Biar.

El 6 de febrer de 1221 és desposà en Leonor de Castella, filla d'Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferrando III.

A la mort d'Ermengol VIII d'Urgel, el seu cunyat, Guerau de Cabrera, s'apoderà del comtat, en detriment dels drets de la seua filla, d'Ermengol, Aurembiaix., a la que Jaume I prengué com amant el 28 d'octubre de 1228.

Causes molt diverses foren les que impulsaren a Jaume I a mamprendre la conquista de les Illes Balears. Els marsellesos, genovesos i pisans colaboraren en major o menor grau en l'empresa, puix tots tenien interesos mercantils en el Mediterràneu. L'esquadra, formada per unes 150 embarcacions i més de 1.500 hòmens, ixqué del port de Salou (Tarragona) el 5 de setembre 1229. La presa de la ciutat és produïx el 31 de decembre de 1229. Eivissa no va ser conquistada fins a 1235, i Menorca, és declara tributaria de Jaume I en 1231.

Després de la conquista de Mallorca, la conquista de Valéncia fon, el següent objectiu del monarca, per allò contà en unes tropes dels que a soles un 2% procediren de la Marca Hispànica, lo que posteriorment és conegué com Catalunya, puix llavors no existia encara com a tal. Un noble aragonés, Blasco d'Alagón, havia mamprés pel seu conte la conquista de Morella en 1232.

Després de la presa de Borriana i Peníscola, i havent anulat el seu primer casament per raó de parentesc, contragué segon matrimoni en la princesa Violant, filla d'Andreu II, rei d'Hungria en setembre de 1235. La paralisada reconquista Valenciana, tornà a iniciar-se en 1236 caent Valéncia capital el 28 setembre de 1238.

Jaume I dota a Valéncia d'una llegislació pròpia: el Fur de Valéncia, (Els Furs de Valéncia), convertint-se en lo Regne de Valéncia, ademés també l'otorgà corts i moneda pròpia, front a les pretensions feudals dels nobles aragonesos. En les Corts d'Ejea (1265) estos imponen el nomenament d'un cavaller Justícia, independent i no funcionari real, interpret dels Furs. Lo Regne de Valéncia delimitava a l'oest, suroest i nort en lo Regne d'Aragó.

Pel testament del seu cosí Nuño Sànchez, hereta els comtats de Roselló i Cerdanya., i el vescomtat de Fenolledas en França (1241).

Jaume I repartí les seues possessions segons lo establit mediant testament en 1247. En dit document, Jaume I llegava a Alfons, fill del seu primer matrimoni en Leonor de Castella, lo regne d'Aragó; per a Pere, fruit de la seua unió en Violant d'Hungria, el comtat de Barcelona, lo regne de Mallorca i el comtat de Ribagorza; i a Jaume i Ferrando, germans d'este, respectivament els correspondrien lo regne de Valéncia i el comtat de Roselló.

El descontent d'Alfons li fa recórrer al monarca castellà i provocà una revolta nobiliària, resolt per les corts d'Alcanyiz en 1250, en les que s'establí que a Alfons li correspondrien els regnes d'Aragó i de Valéncia, en lo que l'història dels regnes d'Aragó i Valéncia van unides; a Pere, Catalunya, en lo que els comtats catalans se desmarquen durant uns anys dels regnes d'Aragó i de Valéncia, i a Jaume lo regne de Mallorca i el senyoriu de Montpellier.

 La qüestió encara no quedarà resolta, degut als acontenyiments que anys més tart és succeirien. En 1258, Jaume I firma el Tractat de Corbeil en Louis IX de França, en el que dona fi a la reclamació dels comtes de Barcelona dels territoris al nort dels Pirineus, a canvi de la renuncia de Sant Lluís de França als comtats catalans, sobre els que tenia drets adquirits com descendent de Carlomagno.

Fora del matrimoni tingué: en Na Teresa Gil de Vidaure a En Jaume, senyor d'Exerica, i a En Pere, senyor d'Ayerbe; d'una senyora de la casa d'Antillon, de qui nom s'ignora, a En Fernan Sanchez, a qui donà la baronia de Castro; i de Na Berenguela a En Pere Fernàndez d'Hijar, a qui feu mercé de la baronia d'este nom.

En 1260 fallix l'infant Alfons, devent organisar-se de nou l'herència dels territoris de Jaume I. Aixina, queden per a son fill Pere III, els regnes d'Aragó i Valéncia; i li corresponen a Jaume II de Mallorca, lo regne de Mallorca i els comtats de Roselló, Colliure, Conflent i Cerdanya, i el ducat de Lleida, units al comtat de Barcelona.

La rebelió musulmana en lo regne de Múrcia, dominat per Alfons X de Castella gràcies al tractat d'Almizra de 1244 firmat entre abdós monarques, espenta ad este a solicitar l'ajuda de Jaume I. La colaboració del rei Aragó-Valencià conseguix pacificar la regió en 1266, entregant de nou el territori al monarca castellà.

En 1269 promou una creuada a Terra Santa, que fracassà a causa d'una gran tormenta.

Pretengué també ser coronat pel Papa Gregori X en el Concili de Lyon de 1274, pero est és negà al no haver-se realisat el pagament del cens establit per Pere II. La revolta dels nobles, característica dels primers anys del seu regnat, rebrota novament en els darrers a càrrec sobre tot del seu fill bastart, Fernan Sánchez de Castro, qui s'enfrontarà a l'infant Pere. Per una atra banda, els musulmans del Regne de Valéncia és rebelen contra el regnat de Jaume I, obligant al rei a mamprendre personalment la campanya de pacificació.

En un atre orde de coses, fomentà en la seua política expansionista el comerç en les Illes Balears i places africanes.

Malalt, abdicà en els seus fills Pere i Jaume i mor en lo Regne de Valéncia en 1276. Enterrat en Poblet, els seus residus foren traslladats en 1835 a Tarragona i reintegrats a Poblet en 1952.

Durant el regnat de Jaume I, les institucions és consolidaren. Les Corts, que alcançaren la seua majoria d'edat, és convertiren en un orgue de govern de singular importància. Potser que una de les facetes més interessants de l'actuació de Jaume I fora el gran impuls donat a la vida municipal. L'auge del comerç en ultramar, en competència en les grans potències marítimes mediterrànees, fon extraordinari. Reflex d'esta activitat és el llibre del Consolat de Mar, Còdic de Dret Marítim Valéncia. Algunes de les personalitats més rellevants d'esta época foren el gran jurista. S. Raimundo de Peñafort i l'extraordinari prosiste mallorquí Raimundo Lulio, (Ramon Llul).

-----

Fins ací, una breu resenya biogràfica de l'intensa vida d'En Jaume I Rei d'Aragó i Valéncia, (1238-1276).

Ara volia afegir alguna cosa que acompanye ad esta biografia pero que no siga part d'ella.

Com s'ha llegit, naixqué en França, vixqué la seua infància i joventut en Aragó d'a on fon rei, i entrat en la seua edat adulta és dedicà per sancer a lluitar fins a que s'assentà en lo Regne de Valéncia.

Cert és que Na Petronila que heretà del seu pare la corona d'Aragó és desposà en En Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, qui governà en nom de la seua dòna a soles en el títul de príncip d'Aragó, foren els pares d'En Ramon al que nomenaren Alfons II, que a la seua vegada fon el yayo de Jaume I, pero esta circumstancia no implica que Catalunya és convertixca en regne en cap moment de la seua història, a soles vol dir que hagué una persona en el títul de comte que naixqué en la regió que és nomenà Catalunya, i que per ventura del destí arribà a governar lo regne d'Aragó durant uns anys, entre tant que la seua dòna arribava a la seua majoria d'edat, puix esta és casà als dos anys d'edat.

O siga que Jaume I tingué un yayo, el qual tingué un pare que naixqué en Catalunya.

Lo que si que és cert és que Jaume I fon rei d'Aragó i que quan començà la seua lluita contra els musulmans, arribà fins a Valéncia, a la qual convertí en Regne, donant-li uns furs, entre unes atres coses.

Si hem llegit atentament, en cap moment s'ha dit que Jaume I fora rei de Catalunya ni que esta fora regne, llavors és més llògic pensar i dir que Jaume I fon lo rei Arago-Valencià que l'apelatiu que habitualment se li dona.