Poeta valencià del renaiximent, germà d'Andreu Sempere.
Vixqué en la plaça del Mercat Central i sempre parlà en
llengua valenciana.
Fon molt devot del misteri de l'Immaculada Concepció de
Maria, motiu pel qual es celebrà a les seues instàncies
el dia 15 de decembre de 1832 una Justa Poètica en
l'iglésia parroquial de Santa Caterina Màrtir, en la que
s'otorgaren dos premis, que foren concedits al notari
Andreu Martin Pineda i a Pere Joan Sorivella. Actuaren
de juges el teòlec doctor Lluís Sabater, en Joan
Fernàndez de Herédia i el propi Sempere.
En 1560 compon un poema d'èpica culta en espanyol, La
Carolea, el qual és un cant de les accions de Carles V,
començant per la seua rivalitat en el rei Francesc de
França, poc abans de la batalla de Pavia, fins a que el
Gran Turc Solimán abandonà l'empresa d'Hungria, narrant
les situacions per fragments. Les dos parts del poema,
escrites en un llenguage àgil i precedides d'un resum
argumental comprenen trenta cants, i l'últim conclou
oferint seguir en la jornada de Tunis. En el poema hi ha
personages alegòrics, com la Fama i l'Esperança,
descripcions de l'infern, somis profètics i visions
fantàstiques.
Joan Ochoa de la Salde compon una atra poesia baix el
mateix títul en 1585 i és impresa en Lisboa. Abdós són
laudatòries composicions en vers enaltidores de la
figura de Carles V.
La Carolea fon elogiada per Cervantes en el capítul VII
de la primera part del Quixot.
Entre 1550 i 1552 estigué encarregat d'escriure els
autos sacramentals que es representaven en els carrers
de Valéncia la vespra i el dia del Corpus Christi, i pes
estos treballs acordaren concedir-li els Jurats el 7
d'abril de 1552 la cantitat de quaranta lliures, fent
constar aixina mateix que se les pagaven per a que
publicara el Llibre de la, Cavalleria Celestial de la
Rosa Fragant, llibre de cavalleries en dos parts.
La primera part, apareguda en Amberes en 1554, és una
versió cavalleresca i alegòrica de l'Antic Testament, i
en ells es relaten, en l'etil típic dels llibres de
cavalleries, les vides de varis dels patriarques,
profetes, juges i reis d'Israel, presentant-los com
cavallers, mentres que Deu és l'Emperador Celestial. En
la segona part, l'alegoria es referix al Nou Testament,
i el seu protagoniste és Jesús, presentat també com un
cavaller andante, fill de l'Emperador Celestial. Esta
obra conseguí escassa popularitat, pero el seu
tractament dels temes bíblics despertà recels en
l'Iglésia Catòlica, que l'inclogué en l'Índex dels
llibres prohibits.
Encara vivia en 1561 i Joan de Timoneda, al nomenar-li
en un romanç del seu, Sarao de amor, diu que era discret
i ancià. Gil Polo en el, Canto de Tuna, li exalça en
gran manera i li dedica una octava, ademés elogià La
Carolea en un sonet tan notable com tots els seus. |