Ma Vida

Jeroni Sempere

Poeta...

 

Jeroni Sempere

 



Data de Naiximent Valéncia, sigle XVI
   
Data de la mort Valéncia, sigle XVI 
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
 
Poeta valencià del renaiximent, germà d'Andreu Sempere. Vixqué en la plaça del Mercat Central i sempre parlà en llengua valenciana.

Fon molt devot del misteri de l'Immaculada Concepció de Maria, motiu pel qual es celebrà a les seues instàncies el dia 15 de decembre de 1832 una Justa Poètica en l'iglésia parroquial de Santa Caterina Màrtir, en la que s'otorgaren dos premis, que foren concedits al notari Andreu Martin Pineda i a Pere Joan Sorivella. Actuaren de juges el teòlec doctor Lluís Sabater, en Joan Fernàndez de Herédia i el propi Sempere.

En 1560 compon un poema d'èpica culta en espanyol, La Carolea, el qual és un cant de les accions de Carles V, començant per la seua rivalitat en el rei Francesc de França, poc abans de la batalla de Pavia, fins a que el Gran Turc Solimán abandonà l'empresa d'Hungria, narrant les situacions per fragments. Les dos parts del poema, escrites en un llenguage àgil i precedides d'un resum argumental comprenen trenta cants, i l'últim conclou oferint seguir en la jornada de Tunis. En el poema hi ha personages alegòrics, com la Fama i l'Esperança, descripcions de l'infern, somis profètics i visions fantàstiques.

Joan Ochoa de la Salde compon una atra poesia baix el mateix títul en 1585 i és impresa en Lisboa. Abdós són laudatòries composicions en vers enaltidores de la figura de Carles V.

La Carolea fon elogiada per Cervantes en el capítul VII de la primera part del Quixot.

Entre 1550 i 1552 estigué encarregat d'escriure els autos sacramentals que es representaven en els carrers de Valéncia la vespra i el dia del Corpus Christi, i pes estos treballs acordaren concedir-li els Jurats el 7 d'abril de 1552 la cantitat de quaranta lliures, fent constar aixina mateix que se les pagaven per a que publicara el Llibre de la, Cavalleria Celestial de la Rosa Fragant, llibre de cavalleries en dos parts.

La primera part, apareguda en Amberes en 1554, és una versió cavalleresca i alegòrica de l'Antic Testament, i en ells es relaten, en l'etil típic dels llibres de cavalleries, les vides de varis dels patriarques, profetes, juges i reis d'Israel, presentant-los com cavallers, mentres que Deu és l'Emperador Celestial. En la segona part, l'alegoria es referix al Nou Testament, i el seu protagoniste és Jesús, presentat també com un cavaller andante, fill de l'Emperador Celestial. Esta obra conseguí escassa popularitat, pero el seu tractament dels temes bíblics despertà recels en l'Iglésia Catòlica, que l'inclogué en l'Índex dels llibres prohibits.

Encara vivia en 1561 i Joan de Timoneda, al nomenar-li en un romanç del seu, Sarao de amor, diu que era discret i ancià. Gil Polo en el, Canto de Tuna, li exalça en gran manera i li dedica una octava, ademés elogià La Carolea en un sonet tan notable com tots els seus. 


 
 
 
 

 
  Amunt