És el mes insigne noveliste valencià de tots els temps i un geni lliterari. Descendent d'una noble família de Gandia, en aquella época la capital cultural del món, (La Safor), pero assentada en Valéncia des de 1400, ciutat a on naixqué i fallí. Des d'est any, tant els pares com els yayos paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com veïns de la ciutat. Son yayo fon conseller i son pare, cambrer del rei Martì l'Humà.

La vida de Joanot Martorell, cunyat d'Ausias March, està documenta principalment a través dels llitigis que sostingué en uns atres cavallers, i que en ocasions motivaren cartells de desafiu, alguns a mort, encara que que no passaren del duel verbal.

Entre 1437 i 1445 mantingué un litigi en son cosí Joan de Monpalau. Joanot Martorell lo requeria reiteradament en batalla a ultrança, i encara que recorregué les corts anglesa i portuguesa buscant juge i plaça per al combat, este mai és celebrà.

Atre d'estos conflictes, (Cartells), lo dugué a Anglaterra (1438) a on conegué el poema anglonormant del sigle XII, Guy de Warwick, que després traduiria en prosa en el títul de Guillem de Varoic.

Entre 1444 i 1450, un atre dels seus litigis, lo dugué a enfrontar-se en Gozalbo d'Híjar, comanador de Montalbán, per un assunt econòmic relacionat en la venda d'un castell. Este litigi no és resolgué favorablement per a Joanot Martorell.

Fon un cavaller apassionat, lluitador, de vida agitada i incansable viager, plena de quefers cavallerescs i d'armes. Fon un bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria.

Habituat al tracte cortesà, se sap que estigué en les corts de França, Portugal, Nàpols i Anglaterra.

Joanot Martorell en la seua obra, Tirant lo Blanch, que és l'obra capital de les Lletres Valencianes i el llibre més llegit de l'Edat Mija en Europa, posà la puntilla d'Or, al sigle XV, el Sigle d'Or de les lletres valencianes. No hi ha cap dubte de que sabé aprofitar la seua pròpia experiència per a l'elaboració de la seua obra mestra.

Obra.: Tirant Lo Blanch

Esta obra és considerada unànimement per tots els crítics, com la primera novela moderna de l'història, i una de les més importants de la lliteratura universal. Cinccents anys després de que el valencià Joanot Martorell escriguera en valencià esta obra, seguix interessant als llectors de tot lo món. Fon un llibre impressionantment alvançat per al seu temps.

Tirant lo Blanch és una novela cavalleresca que dona nom ad un poderós guerrer al servici del Rei de Sicília que per órdens del monarca és va a lliurar a l'imperi grec de les hordes turques. En la novela hi ha capítuls de fina ironia, d'enorme sensualitat, d'acció trepidant, d'emoció a riuades, d'amor intens... L'héroe, valent i tímit a la vegada, proseguira les seues gestes guerreres en Sicília, Rodes i Túnez; finalment salva a l'imperi bizantí dels turcs i és convertix, darrere de la seua boda en la princesa Carmesina, en César de l'imperi. Poc després mor de pulmonia: just final d'una obra que hàbilment combina els ideals cavallerescs en el més cru realisme.

En els llibres de cavalleria, l'acció se situava en temps remots i en llocs més o manco imaginaris, i recorrien moltes vegades a fets alluntats del món real. Tirant lo Blanch revolucionà totalment els llibres de cavalleries, rebujà l'estil fantasiós d'este gènero per a apostar per una novela de cavallers que llunt de presentar ad un héroe inverosímil i totpoderós conta en un protagoniste que no deixa de ser un simple home de carn i os, en les seues idees, emocions i sentiments, en una inteligència que és la seua millor arma per damunt dels músculs o l'espasa, un home capaç d'enamorar-se d'una dòna, de lluitar per la justícia, per la pàtria i pels seus ideals i capaç també de morir com qualsevol atre mortal.

La primera edició és realisa en Valéncia, en l'any 1490, que fon preparada per Martí Joan de Galba, que decidiria l'actual divisió en capítuls, a la vegada que fon el redactor del final del llibre a la mort de Joanot Martorell.

Del Tirant és coneixen dos impressions incunables, abdós en foli i en lletra gòtica. Algunes diferències tipogràfiques entre els tres eixemplars, dos d'elles tenen la portada emmarcada per una orla, i l'atra no, corresponent a l'eixemplar de l'Hispanic Society de Nova York, lo que han fet pensar als bibliógrafs la possibilitat d'una doble tirada. De la primera impressió terminada en Valéncia el 20 de novembre de 1490 per Nicolau Spindeler, consta que és feren un total de 750 eixemplars, i de la segon la de Barcelona de 1497, a càrrec del llibrer Pere Miquel i de l'impressor Diego de Gumiel, aproximadament la mitat.

Que opinen uns atres escritors de l'obra, Tirant Lo Blanch

Vargas Llosa la considera com una "Novela Total": Novela de Cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, sicològica: tot junt i res exclusivament, ni més ni manco que la realitat.

Pérez Moragón, és detecten en el Tirant, elements propis del complex d'idees i tècniques de la novela cavalleresca, pero també, en contrapunt perfectament travat, un món nou, el de la realitat contemporànea, reflectida en els interessos de l'época. El seu estil oferix tres modalitats, una més lligada als cànons renaixentistes, elegant i solemne; una atra coloquial plena de gràcia directa, de refrans i jocs de paraules i, finalment, una atra més equilibrada de periodo ample i cadenciós.

El Tirant lo Blanch és la novela que inspirà a Miguel de Cervantes per a redactar En Quixot de la Mancha. De fet, Cervantes, qui era un declarat admirador de l'obra de Martorell, no escatimà elogis en el Quixot cap al Tirant a l'hora de reconéixer de que estava escrit "en la dolça Llengua Valenciana" i que era "el millor llibre del món". Aixina puix, en una de les seqüències del Quixot diu un personage referint-se a l'obra mestra de Martorell: "Dígoos verdad, señor, compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen". (Ara traduït al valencià, "Vos dic veritat, senyor, compare, que, pel seu estil, és est el millor llibre del món: ací mengen els cavallers, i dormen i muiguen en els seus llits, i facen testament abans de la seua mort, en unes atres coses de que tots els demés llibres d'este gènero carixen").