Els seus primers estudis musicals, els rep de son pare En Josep Serrano Marí, qui era músic major de la banda municipal de Sueca.

Els seus estudis musicals els feu en el conservatori de Valéncia, els de composició foren en el Mestre Giner, component en 1890 varies peces.

A finals de 1892 marchà a Madrit, duent en ell el seu esperit bohemi i moltes ànsies de triumfo. Fon recomanat a Chapí, el qual no li feu molt de cas. Començà per al mestre una época a on passà prous apuraments econòmics, fins a l'extrem de que tingué que guanyar-se la vida com músic ambulant tocant el violí en una orquesta en els cafens.

Entra en l'ambient teatral de la cort i en 1899, en motiu d'un homenage a l'Arana, coneix als germans Àlvarez Quintero, quines li donen un llibre que no contenia cantables, incloent-li ell una romança i un passacarrer, fent l'entremés “Motete”, que s'estrenà en abril de 1900 i l'èxit en el públic és decisiu i rotunt per a Serrano. Junt als germans Àlvarez Quintero, colaborà en varies obres.

En aficions poètiques, anys més tart rectificaria la lletra de varis llibrets, ingressa com a crític musical i colaborador en la revista lliterària "El Saloncillo", el mestre Fernández Caballero, lo contracta com a copiste de les seues obres.

En 1903 estrena La Regina Mora també dels germans Quintero. En 1904 estrena “La Toreria”, en lletra d'Antoni Paso. En Maximilià Thous escriu “Moros i Cristians” i “La Casella Blanca”, disputant-s'ho els autors de lletres, compon música per a zarzuela en indubtable èxit.

En 1909, en motiu de l'Exposició Regional Valenciana, el Marqués del Túria l'encarrega un himne, i en lletra de Maximilià Thous, compon aixina l'obra que quedaria per a sempre com “Himne de Valéncia”.

En 1923, per a la coronació de la nostra Patrona escriu “Valéncia Canta” i en 1929 per a la falla del carrer de la Pau, en lletra de Maximilià Thous, “El Faller”.

Composicions

Himne de Valéncia
El Faller (Passodoble)

El seu repertori ascendix a més de cinquanta sarsueles.

La reina mora 1903
Moros y Cristianos 1905
El Mal de amores 1905
El pollo Tejada 1906
Alma de Dios 1907 (con Valverde)
La Alegría del batallón 1909 (con Valverde)
El Trust de los tenorios 1910
El amigo Melquíades 1914
La Canción del olvidó 1916
Los de Aragón 1927
Los claveles 1929
La dolorosa 1930
Inspirada en una narració de Gustavo Adolfo Bécquer, els germans Quintero escriuen la lletra per a l'òpera “La Venta de los Gatos”, deixant incompleta la partitura al sobrevindre'l la mort el 8 de Març de 1941, i terminant-la d'instrumentar el Mestre Estela, s'estrenà en el teatre Principal de Valéncia el 24 d'abril de 1943.

La venta de los gatos (inacabada)

---

El Faller

Despertant els nostres cors, Valéncia riu...
Per la senda de les flors, ya ve l´estiu...

Creua el carrer la chicalla
replegant els trastos pa la falla
i manté la tradició d'esta cançó.

¿Hi ha una estoreta velleta
pa la falla de Sant Josep, del tio Pep?
I van juntant lo que els veïns els van donant
per a buidar el porche...

¿Hi ha una estoreta velleta
pa la falla de Sant Josep?
I en una estela del montó
se du el compàs d'esta cançó...

I en les cares de la gent
tot és content...

Chiqueta meua que del carrer eres l'ama
per culpa teua tinc el cor encés en flama.
No te separes del caliu del meu voler
Reineta Fallera
Que si me deixes un ninot tindre que ser...

¿Hi ha una estoreta velleta
pa la falla de Sant Josep?
Per a la falla
del teu carrer.