Natural d'Algàida, poble rural de la Mallorca fonda, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. A la seua falda es troba l'antiquíssim santuari, "La Mare de Déu de la Pàu", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

Realisa els seus estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. L'única llengua que es parlava era el mallorquí, sent esta la seua llengua mare.

En 1937 entra en l'alumnat "d'es Frares Francesos", com llavors se'ls nomenava als Germans de la Salle. allí deprengué espanyol i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana. Orgullós d'ella diu més d'una volta "Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".

Conseguix el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma de Mallorca i eixercí la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de La Salle.

Recorda especialment la seua estància en Mahón (1948-1958). Allí reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, que havien sigut interrompudes per la trista guerra civil, començant a reestructurar-se de nou en 1946.

Donà gran impuls al baloncistella, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Baloncistella Menorca' de 1ª divisió.

Està orgullós dels seus antics alumnes, especialment de dos grans figures nacionals i internacionals en tractament de 'Excm. Sr.', el Tinen General D. Lluís Aleixandre Sintes, i el prestigiós i llorejat catedràtic d'universitat, D. Manuel Elices Calafat, als que preparà per a l'examen d'ingrés en l'Institut de Mahón en 1950.

En 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Taverner de la Valldigna. Conseguix que es transforme en institut i alterna els càrrecs de director i secretari.

En 1978 es triat President Nacional de l'Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija. Defengué lealment i en incansable corpenta la dignitat professional i la retributiva del professorat. "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional", era el lema. Gràcies ad aquella lluita es corregiren molts desajusts.

En 1982 accedix per mèrits propis, a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Recordant la seua llabor al front de l'Associació d'Agregats, es triat President de l'Associació Valenciana de Catedràtics i vocal de la eixecutiva nacional.

Publica artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris Levante i, Las Provincias. I artículs periodístics en ABC, La Razón, El Mundo, Diario de Baleares, Las Provincias, Diario de Valéncia i actualment en los digitals El Palleter i Baleares Liberal.

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la Llengua Valenciana i de la Llengua Balear.

En 2002, és nomenat President de, Sa Llengo Balear.

En 2009, el Grup d'Acció Valencianista li ha concedit el 'Premi Llealtat 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.