Ma Vida

Juan Belda López

Gravador, dibuxant, dissenyador...

 

Juan Belda López

 



Data de Naiximent Valéncia (Barri de l'Olivereta), 1930
   
Data de la mort Valéncia, 5 de novembre de 2010
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   

Naix en el valencià barri de l'Olivereta en 1930.

Inicia els seus estudis en el colege Sant Josep de la Montanya.

En 1935 son pare obri una fàbrica de baldoses hidràuliques, a on comença a adquirir coneiximents de dibuix i metalisteria.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es van a viure a Ontinyent, Alacant i Crevillent, a on residixen fina a 1939, any en que finalisà la guerra.

De tornada a la seua Valéncia natal, comproven que totes les seues pertinences havien sigut saquejades. El pare de Juan Belda, obri un taller de Trepes per a baldoses i la vida els somriu. Juan assistix a Sant Carles, al Conservatori de Música i al colege dels Maristes.

Dibuixa per a Vicent March, mestre orfebre i Medalla d'Or d'Espanya en orfebreria, del qual deprén eixe art. Donat el talent de Juan Belda per al dibuix, Vicent March ho presenta al mestre, Marià Benlliure, el qual en sa casa, hui museu, li oferix inoblidables consells per a perfeccionar el seu art pictòric.

El pare de Juan Belda emmalaltix i els seus fills deuen fer-se càrrec dels negocis familiars, Juan al ser el major dels fills, es veu obligat a abandonar els seus estudis en Sant Carles i en el Conservatori de Música.

Guanya el 1er. Concurs d'Harmòniques Cromàtiques i posteriorment queda Campeó d'Espanya en el mateix instrument. Com anècdota comentar que per una cançó tocada en els entreactes de cines i teatres, a on acodia per a guanyar alguns diners, cobrava més de lo que percebia en un mes en el Servici Militar obligatori.

En acabar la 'mili', agarra 12.000 pessetes i viaja fins a Veneçuela, i darrere 12 hores de viage, arriba a Caraques.

Concorre a una selecció per a dissenyador de roba interior de dòna per a la firma, “Exquisite Form de Veneçuela”, conseguint el post de cap del departament de, Propaganda i disseny, en numerós personal al seu càrrec entre models i decoradors. Sempre ha conservat molt dins d'ell les paraules que li digué el cap de l'empresa; “Tu no dibuixes, tu brodes en la llapissera”.

Recorregué tota Veneçuela, i fon en Valéncia del Rei a on troba la mort el cap de l'empresa, circumstància que aprofita Juan per a establir-se pel seu conte, tot fon be fins a l'arribada de la democràcia en este país.

Torna a Espanya junt a sa família i treballa en firmes tan reconegudes com Peris Aparicio, Añón o Litografia Ortega a on es jubila.

Al poc de temps de tornar a Valéncia s'unix al Grup d'Acció Valencianista, sent el seu president Juan García Sentandreu, i baix la seua presidència i posteriorment baix la de Manuel latorre, sempre ha lluitat per l'identitat valencianista, puix junt a les seues conviccions personals, sempre tingué molt clara l'honradea d'abdós presidents.

A final de 2010 li donà un ictus del qual ya mai es recuperà, morint el 5 de novembre de 2010.


 
 
 
 

 
  Amunt