El Pare Lluís Fullana i Mira recorregué tot el Regne de Valéncia per a donar al seu Diccionari de la Llengua Valenciana tota l'amplitut i riquea de les accepcions de les distintes comarques.

En certa ocasió digué: "Es tan gran l'afany que tinc per a la propagació de l'obra del DICCIONARI, que esta regió d'Ontinyent me resulta chicoteta, i com capità afanyós de conquistar terres, vullc fer algunes expedicions per la província d'Alacant, que és a on millor és conserva nostra llengua materna". (Fullana, 1902)

Del seu gran esforç realisat, escriu en Decembre de 1910: "He recollit prop de mil accepcions del verp FER arreplegant-les d'ací i d'allà en el llenguage vivent d'este Regne. I després que diguen si és o no rica la nostra llengua. ¿Acàs hi ha una atra, en el món, més abundant en mijos d'expressió?"

El Diari de Valéncia li publica “Normes Ortogràfiques” en l’any 1914 i el Pare Lluís Fullana i Mira dona quatre conferències en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades, “Diferències Fòniques, Gràfiques o Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català”...

En l'universitat de Valéncia el dia 27 de Giner de 1918 és crea una càtedra de Llengua Valenciana per iniciativa del 'Centre de Cultura Valenciana', (Entitat que després passà a nomenar-se Real Acadèmia de Cultura Valenciana, R.A.C.V.), la qual fon regentada pel docte filòlec Pare Lluís Fullana i Mira, i açò dona orige a la creació del 'Patronat de Llengües' del mencionat centre docent. Igualment, i a proposta d'este centre, el Pare Lluís Fullana fon el primer professor de Llengua Valenciana en l'universitat Lliterària de Valéncia. Sobre la competència del seu magisteri, de les seues documentades lliçons, i sabia didàctica, és eloqüent el testimoni que en carta del 29 de Març de 1974 escriu el catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de l'universitat de Barcelona, en Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamin Agulló en estes térmens:

"Me pregunta V. concretament el meu parer sobre significació ( Del Pare Fullana ) com filòlec i el bestreta que injustament s'ha gitat sobre el seu recort una cortina de fum per representar ell l'autèntica gramàtica Valenciana popular; perque el Pare Fullana siga un gramàtic docent. Yo assistí a les seues classes en l'universitat, i no fon un filòlec en ambicions i ni ensuperbides posicions doctrinals, sino l'home eixit del camp, que parlava un valencià correntíssim, en la fonètica de la seua comarca, viu, i que tractà d'ensenyar la gramàtica a base de la pròpia llengua i quant més del llatí, per a entesos en esta."

El Pare Lluís Fullana, en 1925, diu que les següents llengües 'romances' conegudes hui per llengües italià, francesa, portuguesa, gallec, castellà, valencià, català, provençal i mallorquina, tenen el seu orige en la llengua romana vulgar, duta pels eixercits romans a casi totes les parts occidentals d'Europa, sobre tot a França, Espanya i Àfrica, al ser conquistades després de continuades lluites durant una guerra de sigles, convertint estes grans regions en unes atres tantes províncies de l'imperi Romà.

El pare Lluís Fullana i Mira en el seu discurs d'ingrés a la R.A.E. (11-11-1928) com acadèmic de la Llengua Valenciana, càrrec per al qual fon nomenat el 10-03-1927, demostrà magistralment que les llengües valencià i català, podrien ser germanes, pero mai la mateixa i que abdós provenen del llatí.

El principal ministeri que desempenyorà el Pare Lluís Fullana fon el de l'ensenyança. Ell mateix escriu, en l'introducció al segon curs de la seua Gramàtica Llatina, que ha estat més de quaranta anys dedicat a l'ensenyança.

En la seua activitat docent podem destacar dos camps: El colege "La Concepció", d'Ontinyent i l'universitat Lliterària de Valéncia. En Ontinyent ensenya francés, principalment, i en l'universitat de Valéncia, valencià.

En 1932 fon u dels firmants de les bases de Castelló, pero també fon qui en 1933 reedità la seua ortografia valenciana que discrepa de la de Castelló i que les principals entitats que les firmaren foren Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui R.A.C.V., i esta nova reedició de 1933 fon les que en anys posteriors donaren lloc a les normes d'El Puig.

Posseïa el llatí a la perfecció, francés, italià, anglés i grec .... En Octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya, del Gran visir del Protectorat Espanyol en Marroc, en comissió de moros notables, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d'intérpret requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes rifenys.

És coneixen els seus estudis, és premien els seus treballs, és codicien les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana que arriben a formar escola... En Valéncia és el puntal del renaiximent valencianiste'.

Entre el cabaç d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia, cite unes quantes per orde de publicació

1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
1914. Normes ortogràfiques.
1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisació Valenciana.
1915. Diferències Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i
Sintàctiques entre el Valencià i el Català.
1916. Diferències dialectals en la Llengua Valenciana.
1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª Edició).
1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà
1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.
1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana.
1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolució del verp en la Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana.
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª Edició)