Ma Vida

Joan Lluís
Vives Marc


Pensador, humaniste, escritor...

 

Joan Lluïs Vives Marc

 



Data de Naiximent Valéncia, 1493
Data de la mort Bruixes, (Bèlgica) 1549
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   

D'orige judeu, i fill del judeu Lluís Vives i Valeriola i de Blanquina Marc i Almenara. Ser judeu supongué per al pensador un desgraciat handicap, puix els inquisidors estaven fent mossa en la seua família.

L'humanisme té en Espanya a Joan Lluís Vives com a màxim exponent.

Sobre l'any 1508 morí la seua mare de pesta.

Als quinze anys d'edat comença els seus estudis en l'universitat de Valéncia, (Que s'havia fundat a soles cinc anys abans), per a més avant, als 17 anys, (1509), partir a París, a La Sorbona, a on proseguí els seus estudis, acabant-los en 1512, i especialisant-se en filosofia i arts.

Després d'acabar els seus estudis d'especialisació, s'instala en Bruixes, des d'a on realisarà una serie de viages a les capitals més importants d'Europa: Oxford, Breda, Malinas, Londres, París, Amberes i Lovaina.

En 1515 viaja Tomàs Moro a Bruixes i allí coneix a Vives.

S'establix en Lovaina entre 1517 i 1521 per a iniciar la seua carrera docent en l'universitat (1519), càrrec que simultanejà en el de preceptor de Guillem de Croy, senyor de Chievres, u dels més importants consellers del jove Carles I. Guillem de Croy, arribaria a ser bisbe de Toledo, i Joan Lluís Vives gojaria de la protecció del mateix fins a la mort d'este en 1521.

Serà en Lovaina a on Vives conega a Erasme de Rotterdam, entaulant una estreta amistat. Paulatinament, Vives prendrà contacte en els humanistes més importants de la seua época com a Bude, Joan de Vergara o Tomàs Moro, fent-se un buit fonamental en el pensament renaixentiste.

Després de la mort de Nebrija en 1522, l'universitat d'Alcalà oferix la seua càtedra a Vives, oferta que rebujà per a impartir humanitats i jurisprudència en l'universitat d'Oxford per amijanada de Moro.

En l'estiu de 1523 Vives fon triat rector del Colege del Corpus Christi pel cardenal Wosley, en Anglaterra, lo que comportava el nomenament com Canceller del rei Enric VIII.
En 1524, és casa en la filla de, Bernat Valldaura, Margarita Valldaura.

Des de Valéncia l'arriben noticies de que son pare és condenat per l'inquisició, a morir en la foguera, com ya li havia ocorregut en atres ocasions ad uns atres familiars seus.

En Anglaterra permaneixerà fins a 1528, any en el que Enric VIII és separa de la seua dòna, per culpa del seu amor cap a Ana Bolena i la falta d'un successor masculí que la seua actual dòna, Caterina d'Aragó, no li donà. Caterina a soles li donà una filla a Enric VIII, Maria Tudor, a qui Lluís Vives donà classes de llatí a demanda de la regina.

Vives retornà definitivament a Bruixes, pero abans d'això, la seua oposició ad eixa separació li costà la presó i un gran infortuni econòmic. Després de la seua breu reclusió, ya en Bruixes, continuà eixercint el seu mestrage.

Aixina, en mig d'un mar de sentiments, Lluís Vives és convertix en un verdader reformador de l'educació europea i en un filòsof i moraliste de talla universal.

El seu llibre destinat a ensenyar llatí als estudiants s'edità 65 vegades entre 1538 i 1649. A lo llarc de més d'un sigle serví de llibre de text per a tota Europa.

Propongué la reforma de la primera Universitat del món; la Sorbona, depurant la seua educació filosòfica, donant-li una calitat que hui en dia, cinc sigles després, ha fet que seguixca sent una de les més importants del món.

En estos anys és dedicara a l'instrucció i l'assessorament de Mencia de Mendoza, la dòna d'Enric de Nassau. Ya des de 1529 la seua salut era molt delicada, en dolors de cap i ulcera estomacal. La seua artritis degenerà en forts dolors, i per fi el 6 de maig de 1549, en Bruixes, emmalaltí de gota, i a causa d'un càlcul biliar, fallí. El seu cos és enterrat en l'iglésia de Sant Donacia.

Obra

De Europeae statu ac tumultibus. - Text dirigit cap al Papa, a on exigix al pontifex que interferixca en la amijanada dels príncips cristians a favor de la pau.

De subventione pauperum. - A on analisa la situació dels marginats en el seu temps, buscant solucions en les institucions públiques. Propugna la supressió de la mendicitat i l'organisació de la Beneficència. Arriba a idear un sistema per a l'eliminació de la mendicitat i reforma de tot el sistema sanitari, d'asil...

Sobre la concòrdia i discòrdia del gènero humà. - Dedicat a l'emperador Carles V.
Sobre la pacificació. - Dedicat a l'inquisidor General d'Espanya, Alonso Manrique.


 
 
 
 

 
  Amunt