Fon el primer actor en títul universitari del que és te noticia. És donà a conéixer en el Teatre Eslava de Valéncia i, més tart, és traslladà a Madrit contractat per la companyia titular del Teatre de la Comedia, des de la que posteriorment passà a la del Teatre Infanta Isabel. Fon el primer còmic que pronuncià una conferència, en la tribuna de l'ateneu de Madrit sobre: «L'art d'interpretar: expressió i sentiment», amplement resenyada pels periòdics de l'época.

Més tart fundà la seua pròpia companyia interpretant obres de Ganivet, Benavent, Els Quintero, etc.

Als quaranta anys i en ple èxit, abandonà l'escena al nàixer el seu primer fill, Màrio Antolí Paz, i és dedicà a l'eixercici de l'odontologia en Saragossa.

Fon el primer president de la "Casa de Valéncia", entre els anys, 1954 i 1959.

Estigué considerat com u dels millors genèrics del teatre espanyol de la seua època, fins a l'extrem de que varies de les seues creacions és reproduïdes en l'enciclopèdia Espasa en el terme «caracterisació».

Fon fundador i president de la Tertúlia Teatral de Saragossa, que fon guardonada en el Premi Nacional de Teatre.

Com escritor de narracions breus, fon reiteradament premiat per l'Ajuntament de Saragossa, alcançant també el Premi Nacional del Teatre Calderon de la Barca.

Colaborà assíduament en la, Hoja del Lunes, de Saragossa i en atres moltes publicacions aragoneses.

Estava en possessió de la Medalla de Beneficència.