Croniste, Notari i historiador, membre d'una família que obtingué la seua noblea gràcies a la seua fidelitat i servici a la casa real.

Passà la seua joventut immers i influït per la guerra de les Germanies, en les que participà activament fent de correu entre el seu tio Rampston de Viciana, lloctinent del governador de la Plana i repressor dels "agermanats", i el virrei, Diego Hurtado de Mendoza.

En l'any 1522 veu com el seu pare era assessinat pels "agermanats". Açò marcà de manera definitiva l'enteniment i la visió que tindria de la guerra de les Germanies.

Acaba la guerra i comença a eixercir com notari i com escriba de l'administrador de Borriana, localitat valenciana a on naixqué i a on posteriorment s'establí.

Participa en les Corts de 1542 i 1547, en les que desenrollà una intensa activitat.
Les seues dos obres més importants són sense dubte;

* La, Crònica de la Ínclita i Coronada Ciutat i Regne de Valéncia.

Obra dividida en quatre grans llibres.

El primer llibre tracta de l'història general de la ciutat de Valéncia, des de la seua fundació fins al sigle XVI. El segon llibre constituïx un tractat de la noblea valenciana, editat per Joan Navarro en 1564. El tercer llibre tracta sobre les viles reals, órdens militars i monasteris del regne. El quart llibre tracta sobre la guerra de les Germanies.

Dins del context general europeu, espanyol i valencià de la seua época, Rafael Martí de Viciana i la seua Crònica de la Ínclita i Coronada Ciutat i Regne de Valéncia ocupen una posició central dins de l'historiografia valenciana del sigle XVI, i del sigle d'Or valencià. Sens este superbi aportament a la comprensió històrica del passat llunt i recent de la Valéncia del Mil Cinccents, difícilment podrien entendre's els traços essencials del nostre Renaiximent polític i cultural.

* Llibre de les Alabances de les Llengües Hebrea, Greca, Llatina, Castellana i Valenciana. Imprés en l'any 1574 per Joan Navarro. En 1765 fon imprés per Salvador Faulí i en 1877 per Francesc Aguilar.

En este llibre, dedicat "als ilustres jurats" de la ciutat de Valéncia, aborda l'orige i escelències de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana, de la que exalta la seua galanura i esplendor.

De la llengua valenciana escriu que, "ha provat en tot compliment, que la llengua llatina és molt universal per tot lo món, i d'aquella moltes atres llengües han pres gran número de vocables: i que la llengua valenciana és filla i factura de la llengua llatina per dreta llínea i propagació".

Martí de Viciana elogia la nostra terra i llengua, al recordar-nos que Valéncia té una llengua polida, dolça i bonica: "Esta llengua formada de lo millor que havia en la Limosina, i per a lo que les faltava recorren a les tres llengües més excelents de totes les del món, segons abans hem provat. De l'hebrea prengueren sac, recamar, tou, petit, sapha, de gom a gom, i molts atres vocables en gran número. Ademés prengueren de la greca bastax, tapí, mostacho, assomar, golf, colp, geneca, cis, squinçar, gos, brecár, disminuir, i atres molts en gran número. De la llatina prengueren tots els atres vocables per a fer, que la llengua valenciana, feya molt copiosa, i tinguera nom propi a cada cosa per rara que fora. Entre les atres llengües que els valencians rebujaren i avorrixen, fon la llengua aràbiga..."

Segons Rafael Matí de Viciana, la llengua valenciana en més de tres mil vocables és pura llatina i agarra una relació de veus que demostren la relació directa en la llengua mare. Eixemples:

llatí, "cel", valencià "cel", castellà "cielo";
llatí, "farina", valencià "farina", castellà. "harina";
llatí, "germana", valencià. "germana", castellà. "hermana";
llatí, "regina", valencià. "regina", castellà. "reina";
llatí, "os", valencià. "os", castellà. "hueso";
llatí, "cepa", valencià. "ceba", castellà. "cebolla";
llatí, "fames", valencià. "fam", castellà. "hambre";
llatí, "fenestra", valencià. "finestra", castellà. "ventana", etc.

L'image de Rafael Martí de Viciana, figurà en un billet d'1 pesseta del Consell Municipal de Borriana, emés l'1 de decembre de 1937, i del qui s'ha editat una rèplica, (Image), en motiu de l'Any Viciana, açò és, l'any que commemora el V Centenari del seu naiximent.

Per totes estes particularitats sobre l'orige, consciència idiomàtica i qualitats, i fent nostres les paraules del colofó de “Alabances de les llengües”, atenim, en tot dret, que “la llengua valenciana pot demanar la seua justícia”.