Fon president de la valenciana entitat, Lo Rat Penat, des de 1932 fins a 1935. També fon decà del Centre de Cultura Valenciana, a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de Proa en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.

Fon un gran protector del valencianisme baix el règim franquiste, en el que la nostra llengua valenciana estigué desfavorida.

Des de 1932 defengué sens èxit, obvia i evidentment, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengües neollatines que és parlen en la nostra península, i "Bacàvia" és lo nom que li donà a les terres a on és parlava dita llengua. Com és diu al principi del paràgraf, no obtingué èxit en el seu empenyorament.

En 1955 creà l'editorial Sicània, que fon la plataforma de llançament dels escritors valencians en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom.

La seua llabor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permetien reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volums, especialisada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana especialment vinculats a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenen totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots.

La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels sigles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulls solts, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels sigles XIX i XX.

Tot este llegat fon donat a la seua mort per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual Bivaldi, el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de 1979. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual Biblioteca Valenciana. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la ciutat de Valéncia.

Obra.:

La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres.

Contribució a l'estudi de la molineria valenciana migeval

Esta obra fon presentada en el III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923.

En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica.

La llengua valenciana en l’escola

El contingut d'esta obra anima als educadors a utilisar i promoure la llengua autòctona.

Una llengua sense nom.

El bilingüisme valencià, editat en 1936 en una tirada de 500 eixemplars.