|
Està considerat com u dels
millors dibuixants i ilustradors de la Comunitat
Valenciana.
Inicià la seua carrera
professional com músic, dissenyador de joyes,
taulells i teles. He de destacar que com músic
tingué certa rellevancia durant els anys 70,
sent baixiste del grup Control en el que
editaria 3 L.P. També pertanygué a l'Orquesta
Valéncia en la que editaria 2 L.P.
De tota manera, la seua
faceta de dibuixant de tires còmiques i
humoriste gràfic, és la més coneguda i la que li
ha dut a la fama. En el seu estil de dibuix,
destaca l'utilisació de llínies senzilles i
concises, aixina com l'ironia i els jocs de
paraules que utilisa en gran part recolzat per
un titular extret d'algun mig de comunicació
imprés.
El seu camí com humoriste
gràfic s'inicia a finals de 1980, quan comença a
publicar les seues tires com colaborador en
mijos de comunicació locals com Diario de
Valencia, Noticias al día, Hoja del Lunes, la
revista Qué y Dónde o, posteriorment a principis
de la década dels 90, en la revista -de tirada
nacional- satírica El Jueves. Pero no sería fins
a finals de 1984 quan publicaria la seua primera
tira en el diari Levante - El Mercantil
Valenciano, en el que és convertiria a lo llarc
del temps en una de les seues senyes més
identificatives.
Per una atra banda, també
colabora assiduament en la revista Cartellera
Turia i publica una tira semanal en la revista
de tirada nacional Magazine per a la que creà
expressament el seu personage, el Mac Asín.
Els seus treballs han excedit
l'àmbit dels mijos de comunicació, colaborant en
institucions com l'universitat de Valéncia,
l'universitat Politècnica de Valéncia, la
Generalitat Valenciana o el Colege de
Farmacèutics de Valéncia en el que colabora
assíduament dins de la seua publicació Cuadernos
de Farmàcia.
També ha sabut traslladar el
seu humor i les seues particulars figures a la
festa de les Falles, dissenyant i creant
monuments fallers tant per a les institucions,
Ajuntament de Valéncia (1988), com per a
distintes comissions falleres de secció especial
(Blanqueries 1994, Convent de Jerusalem en 1998
o Na Jordana en 2000) obtenint en totes elles el
Premi Ingeni i Gràcia otorgats per la Junta
Central Fallera.
Obra
2003 – De juzgado de guardia
2001 - Los guardias civiles: esos ciudadanos
uniformados : 25 años de lucha por la
democratización y el asociacionismo en la
Guardia Civil (1976-2001)
1994 - Consejos prácticos para ir por la vida
con sumo cuidado
1992 - De todo hay en las viñetas del señor
1991 - 129 semanas y media. Editat per Levante -EMV,
en el qual s'arrepleguen els treballs de tira
còmica dominical "La semana de Ortifus"
1991 - Com eixercir de funcionari i no
pergaminer-se en l'intent
1991 - Estius a la carta. Ilustracions per ad un
llibre de Vicente Franch
1991 - CHIP-chap: cançons infantils
1988 - Falla 88. Un "llibret explicatiu" sobre
el procés de creació de la falla de l'Ajuntament
de Valéncia que ell mateix dissenyà
1987 - Invasor, el último. Que arreplega tires
del mateix nom publicades en El Levante -EMV
1985 - Humor gràfic en la prensa valenciana.
Recopilació de diversos treballs publicats
entre, 1981 - 1985
A més, també ha ilustrat numerosos folletins
explicatius i ha treballat en televisió.
A continuació posem una chicoteta mostra dels
dibuixos i de l'humor d'Ortifus |
.jpg)
.jpg)
