|
Una constant històrica en tots els racons del món, fon la
supressió dels drets senyorials.
En este sentit, el desenroll econòmic del regne de Valéncia a lo
llarc del sigle XVIII, covà des de l'últim terç, un fondo
malestar anti feudal.
L'entramat feudal de monopolis, rendes diverses i control
polític, coartava la lliure iniciativa dels llauradors,
comerciants i artesans sense relacions de privilegis en
l'administració senyorial. A poc a poc es fon forjant-se la
revolta dels llauradors.
En setembre de 1801, esclatà la revolta dels llauradors. Una
gran revolta dels llauradors, els quals ofegats, es negaven a
pagar els drets senyorials escessivament abusius. Pep de l'Horta,
estandrat i destacat encapçalador de les milícies de llauradors
d'esta revolta de l'horta valenciana, participà en l'assalt dels
llauradors a la ciutat, ocupada pels francesos.
En la Vall d'Akbaida destacà com organisador d'estos atacs a
propietats senyorials, el terratinent d'Otos, Felip Alfonso.
“Pep de l'Horta”, en realitat era el crit de guerra, nom en clau
de Grgori, per a amagar als senyors feudals la seus autèntica
identitat.
L'audiència de Valéncia, irritada i cabrejada per pressió de la
noblea, perseguí severament als encapçaladors.
Entre unes atres accions, Pep de l'Horta, intentà seqüestrar al
mariscal Sucher, popularment conegut entre els valencians com el
“duc de les Foges”, durant un dels seus habituals passejos per
l'Albufera, no ho conseguí.
En l'any següent s'entregà a la justícia i fon condenat a
prestar servici en la milícia per un periodo de sis anys. En
acabar, es marchà a Itàlia i França després de la caiguda de
Napoleó Bonaparte.
En 1836 retornà a Valéncia, a on era molt popular, com demostra
el fet de que haja quedat en la memòria del poble valencià el
dit, “Ser més valent que Pep de l'Horta”, com testimoni del seu
encapçalament en les milícies i del frustrat intent de seqüestre
de l'odiat mariscal francés.
El saber popular li tragué estes rimes. (En castellà)
|
