Filòsof i escritor mallorquí. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill. Naixqué en l'any 1232 en la ciutat de Mallorca.

La Seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de Mallorca pel rei Jaume I d'Aragó. En eixos moments, Mallorca és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de Jaume I el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de Jaume I, l'infant En Jaume més tart, Jaume II de Mallorca. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull és dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.

En 1257 és casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trenta i dos anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací la seua vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i s'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua volta a Mallorca i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.

Entre 1265 i 1274 és dedica a estudiar l'aràbic en Mallorca, utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de Mallorca.

En 1274 rep una allumenació que després plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en Mallorca un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a després anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de Joan XXI en 1276.

En 1276 gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de Mallorca a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

Mamprengué un viage a París per a expondre les seues idees en La Sorbona i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué abans el Papa Nicolau IV un proyecte per ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontifex partí en solitari cap a Chipre, Armenya, Àsia menor, Túnez, Egipte, Ceuta, Argèlia i Jerusalem, diversos països d'Europa, Alemanya, França, Itàlia, etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tartars.

Després, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, Ramon Llull és retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu lo allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que cap identificar en Art Abreviat de trobar veritat.

En 1287 viaja a Roma, va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en 1299 li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en 1295 és feu terciari franciscà.

En 1307 caigué presoner en Bugia, en el nort d'Àfrica, i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí és traslladà a Pisa, a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i després, de nou a París. En 1311 assistí al concili de Viena, convocat pel Papa Clement V, davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc sería, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en 1311 tornà a Mallorca.

En l'últim viage a Túnez, escrigué la seua darrera obra de la que és té referències, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en 1315. Morí en el 25 de març de 1315 tornant d'eixe viage a Tunez. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en Mallorca.

Raimundo Lulio o Ramon Lull és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».

Les Seues primeres obres conegudes estan escrites en aràbic: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal.

A sovint realisà traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que és referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramon Llull fon el primer en utilisar-la per a fins filosòfics, lo qual contribuí a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.

Obres de Ramon Llull:

Llibre del gentil i dels tres sabis (1272)
Llibre de contemplació de Deu (1272)
Llibre de l'orde de Cavalleria (1275) (Doctrinal)
Art abreviat de trobar veritat (1274)
Llibre d'amic i amant (1282-1287) (Poesia)
Blanquerna (1283-1285) (Novela cavalleresca de contingut místic)
Llibre de maravelles (1286) (Novela cavalleresca de contingut místic)
Arbre de ciència (1295)
El desconsol (1295)
Llibre dels animals
Arbre de filosofia d'amor (1298) (Poesia)
Cant de Ramon (1299)
Plantó de la Verge (1300)
Ars Magna (1306) (Filosofia)
Vida Coetànea (1311)