Filòsof i escritor mallorquí. Fill de Ramon
Llull i d'Isabel d'Erill. Naixqué en l'any 1232 en la ciutat de
Mallorca.
La Seua infància transcorregué durant la
reconquista de l'illa de Mallorca pel rei Jaume I d'Aragó. En
eixos moments, Mallorca és àmbit de les tres cultures: llatina,
musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de Jaume I el
Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real
del fill de Jaume I, l'infant En Jaume més tart, Jaume II de
Mallorca. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc
afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull
és dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
En 1257 és casà en Blanca de Picany i tingué
dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trenta i dos anys
tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací la
seua vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la
bona vida, a la seua dòna, als seus fills i s'anà a pelegrinar
per Terra Santa, a la seua volta a Mallorca i estant esta encara
habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió
dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a
demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
Entre 1265 i 1274 és dedica a estudiar
l'aràbic en Mallorca, utilisant com mestre ad un esclau moro
aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i
filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be
si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els
franciscans i els dominics de Mallorca.
En 1274 rep una allumenació que després
plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa.
Simultàneament funda en Mallorca un monasteri per a dotze
franciscans que deurien deprendre aràbic per a després anar a
evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la
preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües,
rep l'aprovació papal de Joan XXI en 1276.
En 1276 gràcies ad una subvenció de l'infant
Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de Mallorca a on
s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de
convertir als musulmans.
Mamprengué un viage a París per a expondre
les seues idees en La Sorbona i obtingué el magisteri en arts.
Aixina mateix, expongué abans el Papa Nicolau IV un proyecte per
ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el
favor del pontifex partí en solitari cap a Chipre, Armenya, Àsia
menor, Túnez, Egipte, Ceuta, Argèlia i Jerusalem, diversos
països d'Europa, Alemanya, França, Itàlia, etc., també volgué
arribar fins al Gran Khan i els Tartars.
Després, i en l'intenció de proseguir allà el
seu acostament a Deu, Ramon Llull és retirà al mont, a on,
segons relata en Vida Coetànea, Deu lo allumenà i l'inspirà
l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al
cristianisme als pagans, obra que cap identificar en Art
Abreviat de trobar veritat.
En 1287 viaja a Roma, va i torna diverses
vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea
missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una
creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en 1299 li
concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites
del seu Regne.
Raimundo Lulio fon sempre llaic; en 1295 és
feu terciari franciscà.
En 1307 caigué presoner en Bugia, en el nort
d'Àfrica, i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí
és traslladà a Pisa, a la que arribà miraculosament, darrere
d'un naufragi, i després, de nou a París. En 1311 assistí al
concili de Viena, convocat pel Papa Clement V, davant el que
expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc sería,
encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses
coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i
en 1311 tornà a Mallorca.
En l'últim viage a Túnez, escrigué la seua
darrera obra de la que és té referències, el Liber de Maiore
fine et intellectus amoris et honoris, datada en 1315. Morí en
el 25 de març de 1315 tornant d'eixe viage a Tunez. El seu cos
fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en Mallorca.
Raimundo Lulio o Ramon Lull és nomenat el «Arabicus
christianus» o també el «Doctor inspiratus».
Les Seues primeres obres conegudes estan
escrites en aràbic: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i
el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx
estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de
filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de
gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua
natal.
A sovint realisà traduccions directes al
mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo
que és referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramon
Llull fon el primer en utilisar-la per a fins filosòfics, lo
qual contribuí a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.
Obres de Ramon Llull:
Llibre del gentil i dels tres sabis (1272)
Llibre de contemplació de Deu (1272)
Llibre de l'orde de Cavalleria (1275) (Doctrinal)
Art abreviat de trobar veritat (1274)
Llibre d'amic i amant (1282-1287) (Poesia)
Blanquerna (1283-1285) (Novela cavalleresca de contingut místic)
Llibre de maravelles (1286) (Novela cavalleresca de contingut
místic)
Arbre de ciència (1295)
El desconsol (1295)
Llibre dels animals
Arbre de filosofia d'amor (1298) (Poesia)
Cant de Ramon (1299)
Plantó de la Verge (1300)
Ars Magna (1306) (Filosofia)
Vida Coetànea (1311) |