Fon president de l'Associació d'Artistes Fallers abans de la guerra civil, i posteriorment a la disputa, fundador del Gremi d'Artistes Fallers en 1943 i mestre major del mateix durant 22 anys.

També promogué la construcció de la Ciutat de l'Artiste Faller en el barri valencià de Benicalap, en vivendes i tallers per a millorar les condicions de treball dels artistes que construïxen les falles.

Per si fora poc, també propongué en 1934, que cada any haguera un ninot indultat, és dir, un ninot que no és cremara, per a formar un museu en les millores figures de l'història, és el Museu Faller.

Des d'aquella primera proposta de Regino Mas fins als nostres dies, l'exposició del "Ninot" conta en una image pròpia i grans adeptes entre tots els amants del món de les falles.

Als seus ninots els convertix en els protagonistes mijan una estudiada escenografia que els arropa convertint-los en actors inanimats. Els seus ninots és sustenten sobre maniquís fets exprofés de cartó per a cada situació i els vist i humanisa, confonent-se en l'espectador que és convertix en còmpliç de l'escena.

Realisà durant molts anys, carrosses per a la Batalla de Flors de Valéncia, per als Carnestoltes d'Estoril de Portugal, per al dia d'Amèrica en Oviedo i per a la Fira de Santander.
També realisà treballs fora de l'àmbit faller, puix Samuel Bronson li encarregà la confecció dels decorats per a les películes, ·La Caiguda de l'imperi Romà", i " Cinquanta dies en Pequín".

Cap atre artiste faller ha tingut tanta rellevància en les festes josefines com ell.