Ma Vida

Josep
Renau Berenguer


Pintor, cartelliste, escritor...

 

Josep Renau Berenguer

 



Data de Naiximent Valéncia, 1907
Data de la mort Berlin, 1982
 

Pàgina d'Inici

 

Tornar Arrere

 

Biografies per sigles

 

Biografies pel nom

 
 

Grup LLVS

 

Usuaris en llínea

 
 
 
 
   

És un jove inquiet i enrollador, lo que li feu destacar dins del mondet artístic i intelectual en una florent capital, Valéncia, en la que mai millor dit, havia artistes, poetes i artesans en cada racó.

Estudià pintura en l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia (1919 - 1925), encara que reaccionà contra l'academicisme, puix no estava en total acort en la seua estanqueitat i en que foren unes persones 'majors' quines ho manejaren.

En estos anys són normals les tertúlies i coloquis en les nits valencianes, a on tota una generació d'artistes plàstics i poetes passaven llargues velades dissertant sobre lo diví i lo humà, sent normal inclòs els enfrontaments personals, que no sempre és solucionaven en una simple discussió, i que en algunes ocasions, acabaren en rinyes i corregudes per algun carreró del barri del Carme.

Entre les tertúlies de les que Renay era un habitual, trobem esta de la "Peña del Sifón" a on assistien dibuixants i cartellistes, o la coneguda penya "Sala Blava", antecessora de "Acció d'Art". En abdós proliferen numerosos artistes que compaginen les seues activitats plàstiques en la construcció de falles i carrosses festives. El propi Josep Renau s'involucrà en el món de la festa construint en 1928 una falla en Valéncia Cap i Casal en varis amics per a la plaça Guerriller Romeu, hui Mercat Central.

Esta participació no era una cosa inusual dins del món festiu de la ciutat, ya que era molt normal que noms consagrats en les arts plàstiques competiren i colaboraren construint falles o ilustrant portades de la prensa especialisada, cas de Ruano Llopis, Dubón, González Martí, Artur Ballester i un llarc etcétera, que s'arremata en el conegut Rafael Raga.

Cap a 1926 s'anà formant un grup en Manuela Ballester, Antoni Ballester, Francesc Carreño i Francesc Badia, que posteriorment seria conegut com La Generació Valenciana dels Trenta.

Ya en 1929, firmà el text, "A arraïl de l'Exposició d'Art de Llevant", en el que criticava la conformitat i la falta d'idees dels "jóvens vells". Referint-se a quines manejaven l'Acadèmia de Sant Carles.

En inquietuts lliteràries i polítiques, en 1932, formaren l'Unió d'Escritors i Artistes Proletaris (E.E.A.P.) de tendències un tant d'esquerres. En Josep Orozco, Pasqual Pía i Beltrán i uns atres fundaren mes tart, Nova Cultura (1935 - 1937), que fon orgue de l'Aliança d'Intelectuals per a la Defensa de la Cultura.

Autodidacta en lo intelectual escrivia casi tant com pintava.

Fon nomenat director general de Belles Arts entre 1936 i 1937.

Fon responsable del trasllat de les obres d'art de Madrit a Valéncia i d'allí a Figueres.

S'exilià en Mèxic (1939) i colaborà en Siqueriros.

Existix una Fundació Josep Reanau quin llegat artístic està depositat en el I.V.A.M. (Institut Valencià d'Art Modern) de Valéncia.


 
 
 
 

 
  Amunt