Durant la Transició política espanyola, en la llegislatura en la Generalitat Valenciana d'Albinyana i després de Lerma, hagué un personage al que es nomenà, “Paquita La Rebentaplenaris”

Una dòna molt pobra que demanava almoina al voltant del Mercat Central, mai tingué casa pròpia fins a que una regidora li conseguí una vivenda social.

Durant la denominada “Batalla de Valéncia”, no hagué ple, i algun que atre event, que no rebentara en pro del no catalanisme, fon una artista de l'agitació.

Era una dama d'alvançada edat, que armada en la seua bossa en la mà i alguns tomates ocasionals, agredia als assistents als plens, els increpava, els dia traïdors, venuts, catalanistes.

Darrere d'estes accions, les forces de seguritat es veïen obligades a intervindre i el ple o acte es deslluïa i en alguns casos inclús es desestajava la sala i l'acte era finalisat.

Quan muigué, Josep Maria Bayarri li dedicà un artícul homenage molt sentit.