|
Fill de Francesc Tuset i Cot i
Vicenta Tuset i Aguilar, naixcuts en Covarriu de la
Llosa (Lleida)
Naix en Valéncia el 9 de novembre de
1883 en Del Vall de Llosa, en lo carrer la Conquista, 2
en el Tros Alt, en ple centre històric de Valéncia, a on
els seus pares posseïen un forn.
Estudià en el colege dels Pares
Escolapis de Valéncia.
En 1889, als 15 anys d'edat, és
matricula oficialment en l'escola de Belles Arts de Sant
Carles de Valéncia, finalisant els seus estudis en 1903.
De 1903 a 1908 treballa en Sorolla en
el seu estudi de Madrit, naixent entre ells una gran
amistat i admiració mútua.
Durant els anys 1904, 1906 i 1908
participà en menció honorífica en les Exposicions
Nacionals.
Als 27 anys, en 1911, guanya la plaça
de pensionat de pintura en l'Acadèmia Espanyola de
Belles Arts de Roma. Els seus companyos en Roma foren,
entre uns atres, José Capuz, Tomás Murillo, Peppino
Benlliure, Moisés de Huertas, Lluís Benedito, Oroz i
Labrada. Durant el seu pensionar en Roma amplia estudis
visitant Florència, Venècia i diversos llocs d'Itàlia.
En 1912 contrau matrimoni en Elvira
Rafecas Piñol, de Guardiola de Font Rubí (Barcelona).
Fruit d'esta unió naixqueren els huit fills de l'artiste:
Elvira, Francesc Xavier, Salvador, Maria, Vicent, Carme,
Joan i Ampar.
En 1913 dugué a terme viages
d'estudis a França, Anglaterra, Bèlgica, Països Baixos,
Alemanya i Àustria.
A la seua tornada de Roma, en 1916,
viu en Valéncia en lo carrer Juan de Villarrasa núm. 1,
i té el seu estudi en lo carrer Salvador Giner, num. 14.
En 1918 és trasllada definitivament a
Benicalap, a "Vila Elvira", a on viurà fins a la seua
mort. en el seu estudi de "Vila Elvira" és a on
realisarà la major part dels seus interiors i retratos.
A partir de 1923, passa els estius en
Albarrasí (Terol), a on adquirí una casa en 1928, "La
casona blanca", titulada aixina per Tuset en u dels seus
quadros. Moltes de les seues obres: bodegons, paisages i
apunts, foren pintats en Albarrasí.
En 1927 guanyà el concurs per a
decorar els sostres del Saló de Festes del Excm.
Ajuntament de Valéncia, a on poden admirar-se els tres
plafons de temes alegòrics valencians: Art, Terra i Mar.
Tuset era treballador incansable,
compartint el seu treball artístic en la Direcció de
Sant Carles i la docència, entre uns atres menesters.
En l'aspecte docent, en 1903 comença
la seua etapa com professor de l'escola d'Arts i Oficis
Artístics.
En 1940 és nomenat Acadèmic de Número
de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles,
Valéncia.
En 1943 és nomenat Catedràtic
Numerari (per mèrits propis) de Colorit Composició i
Retrato.
I en 1946 és nomenat director de
l'escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia,
càrrec que ostentà fins a la seua mort en 1951.
Li agradava molt matinar, per ad ell
lo millor del dia era vore l'eixida del sol. D'ahí que
sempre traguera temps per a dedicar-lo a la seua
numerosa família, atenint-los fins al més chicotets dels
detalls.
Tuset fon sempre cordial, senzill,
humil, sincer i molt amic dels seus amics.
Morí el 28 de març de 1951 en
Benicalap (Valéncia), als 67 anys d'edat, darrere d'una
llarga i dolorosa malaltia.
Darrere de la seua mort, la ciutat de
Valéncia donà el seu nom ad un carrer i ad un Grup
d'Ensenyança Mija.
En 1972, a instàncies del Colege
Oficial de Professors de Dibuix de Valéncia (que foren
alumnes seus), l'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia
erigix un monument en el seu bust en les Alberedetes de
Serrans, obra de la seua filla Ampar, baix la direcció
de l'escultor i catedràtic de Belles Arts Octavi Vicent.
Salvador Tuset, fon principalment
pintor, encara que també dedicà part del seu temps a
l'escultura i realisà alguns dibuixos.
Ací davall tenim una breu mostra de
la seua obra. |
