Feu el Bachiller en l'Institut Lluís Vives

1934 En l'universitat de Valéncia estudià, dret i filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També obtingué un premi extraordinari de final de Carrera.

Beca de la Diputació de Valéncia, "Blasco Ibañez".

Professor ajudant. Becat per la Junta d'ampliació d'estudis de Marburgo en el professor, V. Merhardt.

Vinculat des de 1942 al Seminari d'Història Primitiva de l'universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que fon Subdirector, obtingué el doctorat en Filosofia i Lletres en 1946, en la tesis, "El Neolític Europeu i ses relacions", que li valgué el premi extraordinari en 1947.

En 1948 guanyà la càtedra d'Història de la Cultura en l'universitat de Granada, per concurs oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la facultat de Filosofia i Lletres de l'universitat de Valéncia en 1950, d'a on fon decà des del 1968-1972.

Director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució, "Alfons el Magnànim". Membre de la, "Hispanic Society" de Nova York. Del, "Deutsches Archaeologiches Institut", de la, "Prehistoric Society" de Londres.

38 Anys catedràtic de Prehistòria en l'universitat de Valéncia. Director d'excavacions.

Professor i catedràtic d'història antiga de l'universitat de Valéncia. Decà de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, (R.A.C.V.)

El Professor En Julià San Valero Aparisi afirma: El conjunt d’activitats, comportaments i creències que componen l’entramat vital d’un poble és la Cultura.

En 1950 fon catedràtic de filosofia de l'universitat espanyola, en la matèria de, Prehistòria i Història universal de les edats antigues i mijana i Història General de la Cultura.

El més d'octubre de 1951 és constituïx en Valéncia un Secretariat del Diccionari, Valencià-Balear-Català, que segons diu Santi Cortes Carreres en son llibre; "Valéncia baix el règim franquiste", (1939-1955), Julià San Valero era u dels seus responsables organisadors.

S'organisaren cicles de conferències sobre Història del Regne de Valéncia, en les quals intervé com conferenciant, entre uns atres personages rellevants de l'época.

En 1955 fon catedràtic en l'universitat espanyola, en la matèria de, Prehistòria i Història Universal de les edats antigues i mijana i Història General de la Cultura (Antiga i mijana), junt a Octavi Gil Munilla de Sevilla.

Les primeres excavacions dutes a cap en Mont Bernorio foren fetes per Romualdo Moro en 1890 per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys 1943-1944 de nou són estudiades les excavacions al incloure-les en el Pla Nacional de Excavacions Arqueològiques, sent per darrer en l'any 1959 entre els mesos de juliol i agost realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero Aparisi. Tots els trobes foren depositats en el Museu Provincial d'Arqueología de la capital de Paléncia.

En 1961 fon catedràtic de filosofia en l'universitat Espanyola, en la matèria de, Prehistòria i Història Universal de les edats antiga i mijana i Història General de la Cultura.
Decà President des de 1973 de la Acadèmia de Cultura Valenciana.

En 1974 fon el mantenedor dels XI Jocs Florals de Valéncia, en quina edició fon la regina, Teresa Costa Belenguer.

En 1977 i en motiu de la clausura dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat el dia 20 de juny de 1976 en el XXV aniversari del seu funcionament, Julià San Valero, en Valéncia, en la seu de Lo Rat Penat, pronuncia una conferència a la que li digueren; Poble, cultura i llengua.

Julià San Valero defén la corrent històrica que digué en son dia Joan Reglà, Catedràtic d'Història, (català per a més senyes), sobre la repoblació posterior a la reconquista, "els pioners aragonesos i catalans de la mentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima" coincidint en uns atres investigadors com, Ubieto o Huici Miranda.

Ha donat conferències en el CGI.

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes quatre.

"En totes les Espanyes se da el guilopo, pero els seus millors escenaris foren Madrit i Sevilla", per a afegir després, "Escenari màxim de tota picardia, en Madrit".

"La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, islamisme i neocristianisme". I açò qualsevol persona pot corroborar-lo documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que lo evidencien. Sempre i quan (També és veritat) estos texts no hagen passat per la ruglonadora normalisadora de l'aparat «pancatalaniste» que fa i desfa, tergiversa i censura al seu antoix".

«Si som lo que som, serem, pero si som lo que son, mai serem».

Feu el pròlec del llibre de José Deleito i Piñuela, "La Mala vida en la España de Felipe IV".

Obra:

"El Neolític Europeu i els ses arraïls"
"L'orige de la agricultura i de la ceràmica valenciana" Sobre l'orige de la cultura ibèrica.
"El campesino valenciano y su obra," En Notes sobre la antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes. (Valéncia, 1964)
Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio (Palencia) (Estudi). La Comissaria General d'Excavacions Arqueològiques, Informes i Memòries. Comenta molt favorablement est estudi.
"Poble, Cultura i Llengua" (1977) Lo Rat Penat, colecció cursos
"El Poble del Regne de Valéncia" Del Sénia al Segura (1986)