Naix en Valéncia cap i casal en el sí d'una família vinculada al dret, sent fill d'u dels més destacats juristes de Valéncia.

A partir dels set anys participa en activitats organisades per l'Hogar Calasanci de l'Organisació Jovenil Espanyola (O.J.E.), hereua del Front de Joventuts. A l'ingressar en 1967 en les Escoles Pies de lo carrer Micer Mascó, s'integrà en les activitats que organisa l'Hogar Jovenil del Colege, dirigit pel Pare Calabuig.

En el campament que realisa en Alboraig, fomentà una relació en qui arribà a ser President Internacional de les Joventuts Socialistes, Joan Calabuig.

Té tres germans. U d'ells, a l'igual que ell, seguiren el camí de son pare, llicenciant-se en Dret per l'universitat de Valéncia en la que cursà igualment els cursos de Doctorat en Ciències Polítiques i Dret Constitucional pels que obtingué la suficiència investigadora.

És casà en la dòna que fon la seua novençana des de l'universitat i en la que compartix despaig professional. Fruit del seu matrimoni són els seus tres fills, dos chiques i un chic.

Al començar la carrera de Dret, ingressà en el S.E.U., (Sindicat Espanyol Universitari), arribant a ser President Provincial del mateix. En 1982, i des d'este sindicat, criticà fortament la Llei de Reforma Universitària del P.S.O.E. El S.E.U. participà en les primeres concentracions contra la política catalanista del primer Rector (del Bloc), Ramon Lapiedra i del primer Conseller d'Educació socialiste, Ciprià Ciscar.

En 1982, sent president del S.E.U., participà en una reunió celebrada en la Germanor d'Alferessos Provincials, junt a En Manuel Ramon Izquierdo i En Pasqual Belenguer, en la que és prenc l'acort imminent de fundar Unió Valenciana.

Darrere del seu pas pel S.E.U., fundà junt ad uns atres companyons de promoció, actualment rellevants càrrecs de la Generalitat Valenciana, l'associació Alternativa Universitària que fon la principal opositora al procés de catalanisació de l'universitat liderada per Ramon Lapiedra.

Alternativa Universitària fon inscrita com Sindicat Estudiantil en el número 1 del registre de l'universitat Lliterària. En esta acció, el S.E.U. donava pas ad una nova forma de defendre els interessos professionals dels universitaris. També creà al voltant d'este sindicat, la Penya Taurina Universitària l'Alternativa, la Penya del Valéncia C.F. Alternativa Universitària, la Falla Universitària i el Parador Universitari.

També creà l'Associació de Professionals Universitaris i el Club de Tertúlies For Europa, des dels que profundisà en els debats sobre l'actualitat socio-política en la que és trobava immersa la societat valenciana de finals dels huitanta.

Joan Garcia Sentandreu des d'Alternativa Universitària, promogué innumerables recursos contenciosos administratius contra les activitats catalanistes del rectorat, en el qual és trobava com Vicerrector el membre del P.S.A.N., Josep Guia. El qual havia segut processat cinc vegades per actes delictius. Alternativa Universitària guanyà el procediment en el que és conseguí impedir l'imposició de la docència en català en les aules.

En 1994 és nomenat President del Grup d'Acció Valencianista (G.A.V.) càrrec en el que estigué set anys. Ad esta entitat ya estava vinculat feya deu anys. Al mateix temps és nomenat President General de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia.

Sent president del G.A.V., convocà dos concentracions en la plaça de Manises de Valéncia per a opodre's a la constitució de la A.V.Ll. la qual és un Cavall de Troya del catalanisme en Valéncia. Promou huit manifestacions davant la Presidència de la Generalitat Valenciana denunciant la política d'homologació de valencià i català per part del P.P.

Instaura els, Premis Llealtat, premi dedicat a premiar la no colaboració en la política de confusió i catalanisació del P.P. i de la A.V.Ll.

En 1997 conseguí movilisar a més de 500.000 valencians en una de les majors manifestacions que s'han conegut en Valéncia.

En 1998, sent president del G.A.V., redacta el manifest del, Nou Valencianisme, que és firma en dos jornades organisades pel G.A.V. en l'hotel Astòria Palace de Valéncia, i en setembre d'eixe mateix any, és firma en la notaria de Vicent Simó Santonja, la creació de la Fundació Nou Valencianisme, la qual servix d'embrió per a Coalició Valenciana.

En febrer de 2004, Joan Garcia llig el discurs del Nou Valencianiste anunciant la creació de Coalició Valenciana, el qual inicià la seua trayectòria com partit polític en juny de 2006, sent un partit que defén un foralisme constitucional, conservador, social i valencianiste.

Des de la creació de Coalició Valenciana, ha realisat diverses campanyes de movilisació ciutadana en defensa de la cultura i l'idioma valencià com són la "Campanya per al reconeiximent de l'idioma valencià en la Constitució Europea" i que presentà personalment davant la U.E. en Estrasburc junt a més de 50.000 firmes i la campanya "Ara, els valencians" exigint el fin de la marginació i la manipulació cultural que sofrix la Comunitat Valenciana.

Sempre ha segut un demócrata convençut, sabé vore la necessitat d'un front comú i constitucional que servixca de fre al nacionalisme català i com bon juriste ha impulsat la creació de la Plataforma Constitucional i Autonomiste que actualment agrupa a entitats d'Aragó (FACAO), Catalunya (Convivència Cívica Catalana), Balears (Academi de sa Lengo Balea) i el Regne de Valéncia per a denunciar les pressions eixercides des del separatisme catalaniste.

La Plataforma Constitucional i Autonomiste, des de la seua creació en 2004, degut al seu ideari, ha sofrit tot tipo d'amenaces.

Per motius familiars, Joan Garcia Sentandreu està vinculat al món de la discapacitat, i és administrador de diversos centres especials d'ocupació en l'empenyorament de que tots puguen accedir ad un post de treball digne que els permeta sociabilisar-se d'una forma plena.

Actualment és membre Fundador i President de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació (FEVALCEE), membre de la Junta Directiva Nacional de la Confederació Nacional de Centres Especials d'Ocupació (CONACEE), Secretari de l'Institut Interuniversitari de la Comunitat Valenciana i vicepresident del Patronat de la Fundació Pro-disminuïts Síquics d'Enguera.

Ha segut ponent en diversos Congressos i Jornades Nacionals i Internacionals sobre l'Ocupació per a la Discapacitat. Presidí el Comité Organisador del III Congrés Nacional de Centres Especials d'Ocupació que realisà en el Museu Príncip Felip del que fon presidenta d'honor S.M. la Regina Na Sofia.

En novembre de 2006 rebé de mans del Conseller d'Ocupació de Castella-La Mancha el Premi Nacional a la millor Trayectòria Personal, per la seua labor en la Comunitat Valenciana en pro de l'integració social i laboral de les persones en discapacitat.

En el 2º Congrés Foral de Coalició Valenciana, celebrat en la Palau de Congressos de Valéncia en giner de 2007, fon nomenat candidat a l'alcaldia de la ciutat de Valéncia per als comicis de maig de 2007.

Premis

Palma Dorada del Patronat Històric Artístic i Grup Cultural Ilicità. Guardonat en dos ocasions; una de manera colectiva i l'atra a nivell individual.

Medalla d'Or del Círcul Aparisi i Guijarro del Regne de Valéncia.

“Fadrí” a la Llibertat d'Expressió de l'associació Cardona Vives de Castelló.

Premi Llealtat 2002 del Grup d'Acció Valencianista.

Obra lliterària

Fronteras por extender. Una proposta ilusionada per a la reflexió i el debat polític.
                Les claus del pacte de la llengua: l´història recent de la lluita valencianista
                Breu història de Valéncia
             Derecho para la discapacidad: Los centros especiales de empleo. Editat en colaboració en la Fundació Aequitas del Colege General del Notariat, el Colege d'Advocats de Valéncia i la Generalitat Valenciana, prologat pel Ministre de Treball.
              Directorio de C.E.E. y legislación de medidas alternativas para la contratación de personas con discapacidad. Editat per la Generalitat Valenciana i prologat pel Conseller l'Economia i Facenda.
                La gran estafa de l'AVL