Naix en Valéncia cap i casal en el sí d'una
família vinculada al dret, sent fill d'u dels més destacats juristes
de Valéncia.
A partir dels set anys participa en activitats
organisades per l'Hogar Calasanci de l'Organisació Jovenil Espanyola
(O.J.E.), hereua del Front de Joventuts. A l'ingressar en 1967 en
les Escoles Pies de lo carrer Micer Mascó, s'integrà en les
activitats que organisa l'Hogar Jovenil del Colege, dirigit pel Pare
Calabuig.
En el campament que realisa en Alboraig, fomentà
una relació en qui arribà a ser President Internacional de les
Joventuts Socialistes, Joan Calabuig.
Té tres germans. U d'ells, a l'igual que ell,
seguiren el camí de son pare, llicenciant-se en Dret per
l'universitat de Valéncia en la que cursà igualment els cursos de
Doctorat en Ciències Polítiques i Dret Constitucional pels que
obtingué la suficiència investigadora.
És casà en la dòna que fon la seua novençana des
de l'universitat i en la que compartix despaig professional. Fruit
del seu matrimoni són els seus tres fills, dos chiques i un chic.
Al començar la carrera de Dret, ingressà en el
S.E.U., (Sindicat Espanyol Universitari), arribant a ser President
Provincial del mateix. En 1982, i des d'este sindicat, criticà
fortament la Llei de Reforma Universitària del P.S.O.E. El S.E.U.
participà en les primeres concentracions contra la política
catalanista del primer Rector (del Bloc), Ramon Lapiedra i del
primer Conseller d'Educació socialiste, Ciprià Ciscar.
En 1982, sent president del S.E.U., participà en
una reunió celebrada en la Germanor d'Alferessos Provincials, junt a
En Manuel Ramon Izquierdo i En Pasqual Belenguer, en la que és prenc
l'acort imminent de fundar Unió Valenciana.
Darrere del seu pas pel S.E.U., fundà junt ad uns
atres companyons de promoció, actualment rellevants càrrecs de la
Generalitat Valenciana, l'associació Alternativa Universitària que
fon la principal opositora al procés de catalanisació de
l'universitat liderada per Ramon Lapiedra.
Alternativa Universitària fon inscrita com
Sindicat Estudiantil en el número 1 del registre de l'universitat
Lliterària. En esta acció, el S.E.U. donava pas ad una nova forma de
defendre els interessos professionals dels universitaris. També creà
al voltant d'este sindicat, la Penya Taurina Universitària
l'Alternativa, la Penya del Valéncia C.F. Alternativa Universitària,
la Falla Universitària i el Parador Universitari.
També creà l'Associació de Professionals
Universitaris i el Club de Tertúlies For Europa, des dels que
profundisà en els debats sobre l'actualitat socio-política en la que
és trobava immersa la societat valenciana de finals dels huitanta.
Joan Garcia Sentandreu des d'Alternativa
Universitària, promogué innumerables recursos contenciosos
administratius contra les activitats catalanistes del rectorat, en
el qual és trobava com Vicerrector el membre del P.S.A.N., Josep
Guia. El qual havia segut processat cinc vegades per actes delictius.
Alternativa Universitària guanyà el procediment en el que és
conseguí impedir l'imposició de la docència en català en les aules.
En 1994 és nomenat President del Grup d'Acció
Valencianista (G.A.V.) càrrec en el que estigué set anys. Ad esta
entitat ya estava vinculat feya deu anys. Al mateix temps és nomenat
President General de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals
del Regne de Valéncia.
Sent president del G.A.V., convocà dos
concentracions en la plaça de Manises de Valéncia per a opodre's a
la constitució de la A.V.Ll. la qual és un Cavall de Troya del
catalanisme en Valéncia. Promou huit manifestacions davant la
Presidència de la Generalitat Valenciana denunciant la política
d'homologació de valencià i català per part del P.P.
Instaura els, Premis Llealtat, premi dedicat a
premiar la no colaboració en la política de confusió i catalanisació
del P.P. i de la A.V.Ll.
En 1997 conseguí movilisar a més de 500.000
valencians en una de les majors manifestacions que s'han conegut en
Valéncia.
En 1998, sent president del G.A.V., redacta el
manifest del, Nou Valencianisme, que és firma en dos jornades
organisades pel G.A.V. en l'hotel Astòria Palace de Valéncia, i en
setembre d'eixe mateix any, és firma en la notaria de Vicent Simó
Santonja, la creació de la Fundació Nou Valencianisme, la qual
servix d'embrió per a Coalició Valenciana.
En febrer de 2004, Joan Garcia llig el discurs
del Nou Valencianiste anunciant la creació de Coalició Valenciana,
el qual inicià la seua trayectòria com partit polític en juny de
2006, sent un partit que defén un foralisme constitucional,
conservador, social i valencianiste.
Des de la creació de Coalició Valenciana, ha
realisat diverses campanyes de movilisació ciutadana en defensa de
la cultura i l'idioma valencià com són la "Campanya per al
reconeiximent de l'idioma valencià en la Constitució Europea" i que
presentà personalment davant la U.E. en Estrasburc junt a més de
50.000 firmes i la campanya "Ara, els valencians" exigint el fin de
la marginació i la manipulació cultural que sofrix la Comunitat
Valenciana.
Sempre ha segut un demócrata convençut, sabé vore
la necessitat d'un front comú i constitucional que servixca de fre
al nacionalisme català i com bon juriste ha impulsat la creació de
la Plataforma Constitucional i Autonomiste que actualment agrupa a
entitats d'Aragó (FACAO), Catalunya (Convivència Cívica Catalana),
Balears (Academi de sa Lengo Balea) i el Regne de Valéncia per a
denunciar les pressions eixercides des del separatisme catalaniste.
La Plataforma Constitucional i Autonomiste, des
de la seua creació en 2004, degut al seu ideari, ha sofrit tot tipo
d'amenaces.
Per motius familiars, Joan Garcia Sentandreu està
vinculat al món de la discapacitat, i és administrador de diversos
centres especials d'ocupació en l'empenyorament de que tots puguen
accedir ad un post de treball digne que els permeta sociabilisar-se
d'una forma plena.
Actualment és membre Fundador i President de la
Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació (FEVALCEE),
membre de la Junta Directiva Nacional de la Confederació Nacional de
Centres Especials d'Ocupació (CONACEE), Secretari de l'Institut
Interuniversitari de la Comunitat Valenciana i vicepresident del
Patronat de la Fundació Pro-disminuïts Síquics d'Enguera.
Ha segut ponent en diversos Congressos i Jornades
Nacionals i Internacionals sobre l'Ocupació per a la Discapacitat.
Presidí el Comité Organisador del III Congrés Nacional de Centres
Especials d'Ocupació que realisà en el Museu Príncip Felip del que
fon presidenta d'honor S.M. la Regina Na Sofia.
En novembre de 2006 rebé de mans del Conseller
d'Ocupació de Castella-La Mancha el Premi Nacional a la millor
Trayectòria Personal, per la seua labor en la Comunitat Valenciana
en pro de l'integració social i laboral de les persones en
discapacitat.
En el 2º Congrés Foral de Coalició Valenciana,
celebrat en la Palau de Congressos de Valéncia en giner de 2007, fon
nomenat candidat a l'alcaldia de la ciutat de Valéncia per als
comicis de maig de 2007.
Premis
Palma Dorada del Patronat Històric Artístic i
Grup Cultural Ilicità. Guardonat en dos ocasions; una de manera
colectiva i l'atra a nivell individual.
Medalla d'Or del Círcul Aparisi i Guijarro del
Regne de Valéncia.
“Fadrí” a la Llibertat d'Expressió de
l'associació Cardona Vives de Castelló.
Premi Llealtat 2002 del Grup d'Acció
Valencianista.
Obra lliterària Fronteras por extender. Una proposta ilusionada per a la reflexió i
el debat polític.
Les claus del pacte de la llengua: l´història recent de la lluita
valencianista
Breu història de Valéncia
Derecho para la discapacidad: Los centros especiales de empleo.
Editat en colaboració en la Fundació Aequitas del Colege General del
Notariat, el Colege d'Advocats de Valéncia i la Generalitat
Valenciana, prologat pel Ministre de Treball.
Directorio de C.E.E. y legislación de medidas alternativas para la
contratación de personas con discapacidad. Editat per la Generalitat
Valenciana i prologat pel Conseller l'Economia i Facenda.
La gran estafa de l'AVL |