|
Els seus pares són l'advocat, En Felicíssim
Llorente i Ferran i Na Maria Olivares Lucas, de distinguides
famílies valencianes. En l'universitat de
Valéncia, cursà estudis de dret, filosofia i lletres. En 1850 és
graduà de Bachiller en Filosofia, sis anys més tart en
Jurisprudència i és llicencià en la Facultat de Valéncia el dia
4 de Juliol de 1858. Des dels anys 1850 al
1857 escriu poesies en castellà, publicant en 1850, la seua
primera poesia en castellà, i en 1857 publicà, la seua primera
producció en valencià: "Camina allà", en, "El Conciliador" de
Pasqual Pérez i Rodríguez. En 1861, En José
Campo, compra el diari, "L'Opinió", i demana a Teodor Llorente
que s'encarregue de dirigir-ho, cosa que acceptà de bona gana.
Renovà la redacció i el periòdic guanya en crèdits i venda.
Per motius polítics, el diari és sancionat. Fundà llavors el 31
de giner de 1866 el diari, "Las Provincias", el qual apareix,
baix la seua direcció. "Las Provincias", fon un diari que des
d'un principi treballà en pro de Valéncia i del valencianisme.
En Teodor Llorente fon un gran valencianiste.
És casà en Na Dolors Falcó, i tenen un fill, al que li diuen,
Teodor Llorente Falcó, que sería el seu continuador al front del
diari "Las Provincias". Fundà en 1880 la
"Revista de Valéncia". Publicà en 1885 el seu
"Llibret de Versos", del qual publicà una segon edició aumentada
en 1909 en pròlec de Menèndez Pelayo. Escriu els dos volums
corresponents a "Valéncia", sent nomenat croniste de la ciutat.
Una de les seues poesies més famoses es, "La Barraca".
Anteriorment, a la fira de Juliol de 1878, junt a Llombart,
Querol, Bodria, Labaila i uns atres valencians, fundà la, "Societat
d'Amadors de les Glòries Valencianes" -Lo Rat Penat- acte en el
que llig la seua poesia "Lo Rat Penat", com acabà nomenant a la
seua agrupació a "L'entorn de la Senyera". En
l'any següent, junt a Vicent W. Querol instauren els Jocs
Florals en Valéncia, en el qual obtingué el títul de "Mestre en
Gai Saber". En eixos primers Jocs Florals la seua filla Maria és
proclamada "Regina de la Festa". En 1909
Valéncia li rendí un magne homenage popular per ser el poeta que
havia encertat en cantar de forma sincera i noble l'entusiasme
de les glòries passades i les boniquees de la seua terra aixina
com a les gràcies senzilles de la seua vida tradicional i
familiar. Fon també un bon traductor al
castellà de Byron, Goethe, Schiller, Ullhand, Heine, etc. ---
Versos d'En Teodor
Llorente. |
