Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll.

Antoni Sansano Mora -popularment conegut com "Tonico en tota la comarca del Baix Vinalopó- té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.

Naixqué en Elig, en lo carrer llavors Ramon i Cajal hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, l'1 de juni de 1899. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (Quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en Elig, arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'Elig, els Ripoll).

El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa:

<<De l' aigua dolça venim / de fer-mos un "nugolet", de la que cau de la séquia de la font de Sansanet>>.

Es casà en Josefina Castaño.

Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: "Els dos marits de ma filla", que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, "El Árbol de la Verdad", del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En 1910 son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal "La Libertad" en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en 1916.

Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral.

Fon co-fundador dels periòdics "Tiempos Nuevos" i "Nuestro Periódico", en els que a més d'escriure seccions en valencià, en les seues opinions recolzava l'autonomia valenciana, el republicanisme, el socialisme, el progressisme, l'autoctonia i idiosincràsia del nostre poble i la seua identitat.

En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional.

Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de Santa Pola, Crevillent i Elig; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.

En 1970 creà el "Grup ilicità de Folc" (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en valencià. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local "Cadafal" i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup "Alcudia".

Fon President, fundador i honorífic president de la "Hermandad de Poetas de Elche".

Tingué que eixir a l'exili a Argèlia, en Oran, s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.

Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic "Canfali". Tingue varies seccions, pero la més llegida fon "Tonico y sus Elchadas". La seua ploma era ironica i mordaç.

Participa en Ràdio Elig EAJ 45 AM. com tertulià en el "Raconet de la llengua" que realisà el Grup Cultural Ilicità.

Organisà els primers concursos de poesia i Jocs Florals de la Germanor de Poetes.

Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el "Ram d'Or" i els informadors, el seu "Dàtil d'Or".

Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juni de 1990.